Circonfixat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure.
Saltar a la navegació Saltar a la cerca

El circumfix és un element morfològic (d' inflexió o derivació de paraules) format per dos elements, col·locats abans i després del morfema lèxic ("arrel"). A diferència dels prefixos , sufixos i infixos , que solen consistir en un segment continu, els circumfixos consten de dos elements separats. De fet, per referir-s'hi també parlem de "morfemes discontinus".

Encara que són menys freqüents que els altres elements morfològics, els circumfixos es troben en diverses llengües. Per exemple, en milanès la segona persona del verb està formada per un morfema d’aquest tipus: tì, te -dis- et , en comparació amb l’italià tu dic- i (només sufix). Una morfologia d’aquest tipus és particularment freqüent en els berbers . Un exemple paral·lel al milanès es troba en el verb: te -nni- "has dit", però també en substantius i adjectius, per exemple, el femení se sol marcar amb un circumfix t ... t : ameqran "big" (m.) vs. t ameqran t "gran" (f.).

Altres exemples de circumfixos en llengües europees són, per exemple

  • en alemany , on el participi passat dels verbs es forma generalment amb ge -...- t (per exemple, de sagen "digues> ge -sag- t " deia ");
  • en grec antic , que va formar els temps del passat a través de morfemes sufixals però també de prefixos de diversos tipus (" augmentar " i " doblar "), per exemple el perfecte le -loip- a "I left (present leip- ō " I leave ", només amb sufix).

Històricament, els circumfixos sovint es deriven de la gramaticalització d’un sufix i un prefix, principalment en diferents períodes històrics. Per exemple, en el cas dels noms berbers, el circumfix deriva de la gramaticalització d’un article determinant antic diferenciat segons els gèneres (masculí a- , femení ta- ) a càrrec de noms ja diferenciats per sufixos (zero per al masculí, -t per al femení).

Lingüística Portal de lingüística : accediu a les entrades de Viquipèdia relacionades amb la lingüística