Barris de Romania
Els districtes de Romania [1] (en romanès : județe ) són la subdivisió administrativa de primer nivell del país [2] i estan coberts per la Constitució. [3] Els districtes ascendeixen a 41 i, a més d'ells, s'equiordina el municipi de Bucarest , que constitueix un districte per dret propi. Els districtes s’agrupen territorialment en regions de desenvolupament econòmic.
Característiques
Els districtes estan dirigits per un consell elegit democràticament, encapçalat per un president, mentre que el govern central està representat per un prefecte .
Cada districte inclou diversos municipis , que també poden tenir el títol de municipi o ciutat . Més enllà d’aquestes subdivisions administratives, hi ha els pobles ( Sate ), que són una subdivisió dels municipis, però que no tenen cap valor administratiu.
Llista
| Mapa | Escut d'armes | Tema musical | Districte | Capital | Població (2011) | Superfície (km 2 ) |
|---|---|---|---|---|---|---|
 |  | AB | Sortida del sol | Alba Iulia | 342 376 | 6 242 |
 |  | AR | Arad | Arad | 430 629 | 7 754 |
 |  | AG | Argeș | Pitești | 612 431 | 6 826 |
 |  | AC | Bacău | Bacău | 616 168 | 6 621 |
 |  | BH | Bihor | Oradea | 575 398 | 7 544 |
 |  | BN | Bistrița-Năsăud | Bistrița | 286 225 | 5 355 |
 |  | BT | Botoșani | Botoșani | 412 626 | 4 986 |
 |  | BV | Brașov | Brașov | 549 217 | 5 363 |
 |  | BR | Brăila | Brăila | 321 212 | 4 766 |
 |  | BZ | Buzău | Buzău | 451 069 | 6 103 |
 |  | CS | Caraș-Severin | Reșița | 295 579 | 8 520 |
 |  | CL | Călărași | Călărași | 306 691 | 5 088 |
 |  | CJ | Cluj | Cluj-Napoca | 691 106 | 6 674 |
 |  | TC | Constança | Constança | 684 082 | 7 071 |
 |  | CV | Covasna | Sfântu Gheorghe | 210 177 | 3 710 |
 |  | DB | Dâmbovița | Târgoviște | 518 745 | 4 054 |
 |  | DJ | Dolj | Craiova | 660 544 | 7 414 |
 |  | GL | Galați | Galați | 536 167 | 4 466 |
 |  | NS | Giurgiu | Giurgiu | 281 422 | 3 526 |
 |  | GJ | Gorj | Târgu Jiu | 341 594 | 5 602 |
 |  | RRHH | Harghita | Miercurea Ciuc | 310 867 | 6 639 |
 |  | HD | Hunedoara | Deva | 418 565 | 7 063 |
 |  | EL | Ialomița | Slobozia | 274 148 | 4 453 |
 |  | ÉS | Iași | Iași | 772 348 | 5 476 |
 |  | SI | Ilfov | Buftea | 388 738 | 1 583 |
 |  | MM | Maramureș | Baia Mare | 478 659 | 6 304 |
 |  | MH | Mehedinți | Drobeta-Turnu Severin | 265 390 | 4 933 |
 |  | SENYORA | Mureș | Târgu Mureș | 550 846 | 6 714 |
 |  | Nou Testament | Neamț | Piatra Neamț | 470 766 | 5 896 |
 |  | OT | Olt | Slatina | 436 400 | 5 498 |
 |  | PH | Prahova | Ploiești | 762 886 | 4 716 |
 |  | SM | Satu Mare | Satu Mare | 344 360 | 4 418 |
 |  | SJ | Sălaj | Zalău | 224 384 | 3 864 |
 |  | SB | Sibiu | Sibiu | 397 322 | 5 432 |
 |  | SV | Suceava | Suceava | 634 810 | 8 553 |
 |  | TR | Teleorman | Alexandria | 380 123 | 5 790 |
 |  | TM | Timiso | Timisoara | 683 540 | 8 697 |
 |  | TL | Tulcea | Tulcea | 213 083 | 8 499 |
 |  | VS | Vaslui | Vaslui | 395 499 | 5 318 |
 |  | VL | Vâlcea | Râmnicu Vâlcea | 371 714 | 5 765 |
 |  | VN | Vrancea | Focșani | 340 310 | 4 857 |
 |  | B. | Bucarest | - | 1 883 425 | 238 |
Història
La primera organització de județe es va produir al segle XV i cada județ estava governada per un jude , una persona que tenia funcions administratives i judicials. La divisió administrativa moderna en județe es va implementar durant el segle XIX , prenent com a exemple el sistema dels departaments francesos : per a cada județ hi havia un prefecte, representant del govern de la nació i cap de l'administració local. Fins al 1948 cada județ estava dividit en diversos plăși (singular plasă ), corresponents als arrondissements francesos , administrats cadascun per un pretor, designat pel prefecte.
El 1938 el rei Carles II va modificar la Constitució i també el dret administratiu del territori de Romania . El resultat fou deu contingut (plural: contingut , traducció aproximada: regió ) governat per Rezidenți Regals nomenats directament pel rei . A causa de la Segona Guerra Mundial , del Pacte Molotov-Ribbentrop i de la pèrdua de territoris, aquest sistema administratiu no va durar molt de temps i, per tant, es van reintroduir les județe fins a l’auge del comunisme el 1948 .
| No. | Nom | Nom alternatiu | Capital |
|---|---|---|---|
| 1 | Ținutul Jiu | Ținutul Olt | Craiova |
| 2 | Ținutul Argeș | Ținutul Bucegi | Bucarest |
| 3 | Ținutul Mării | - | Constanța |
| 4 | Ținutul Dunării | Ținutul Dunărea de Jos | Galați |
| 5 | Ținutul Nistru | - | Chișinău |
| 6 | Ținutul Prut | - | Iași |
| 7 | Ținutul Suceava | - | Cernăuți |
| 8 | Ținutul Mureș | Ținutul Alba Iulia | Alba Iulia |
| 9 | Ținutul Crișuri | Ținutul Someș | Cluj |
| 10 | Ținutul Timiș | - | Timisoara |
El Partit Comunista va canviar la divisió administrativa seguint el model soviètic (en raion ), però va tornar al sistema actual el 1968 . El 1981 els antics comtats d'Ilfov i Ialomița es van reorganitzar en els actuals comtats de Giurgiu, Călărași, Ialomița i Ilfov. Fins al 1995 Ilfov no era un districte real, sinó una dependència de Bucarest ( Sectorul Agricol Ilfov ).
Províncies històriques
Combineu o canvieu el vostre nom
Originalment ( 1927 - 1938 ) hi havia 71 județe
- Baia: unit amb Neamț
- Caraș: es va unir a Severin per formar Caraș-Severin
- Câmpulung: unit amb Suceava
- Ciuc: unit a Odorhei i anomenat Harghita
- Covurlui: unit a Galați
- Dorohoi: unit amb Botoșani
- Făgăraș: fusionat amb Brașov
- Fălciu: unit a Vaslui
- Ialomița: dividida entre Ialomița i Călărași
- Muscel - unit a Argeș
- Odorhei: unit a Ciuc i anomenat Harghita
- Putna - anomenat Vrancea
- Rădăuți: unit amb Suceava
- Râmnicu Sărat: dividit entre Vrancea , Buzău i Brăila
- Romà: unit amb Neamț
- Romanați: unit amb Olt
- Severin: es va unir a Caraș per formar Caraș-Severin
- Someș: dividit entre Maramureș , Cluj , Sălaj iBistrița-Năsăud
- Târnava Mică: dividida entre Alba , Sibiu i Mureș
- Târnava Mare: dividida entre Brașov , Sibiu i Mureș
- Tecuci: repartiment entre Galați i Bacău
- Timiș-Torontal - anomenat Timiș
- Trei Scaune - anomenat Covasna
- Turda: repartiment entre Cluj i Alba
- Tutova: unida a Vaslui
- Vlașca - anomenat Giurgiu
Perdut a la Segona Guerra Mundial
A Bulgària
- Província de Caliacra (actual regió de Dobrich )
- Província de Durostor (actual regió de Silistra )
A Ucraïna
- Cernăuți
- Cetatea Albă (avui Bilhorod-Dnistrovs'kyj )
- part de Hotin
- Ismail
- Strojineț
A Moldàvia
A Transnistria ocupat durant la Segona Guerra Mundial
Actualment es divideixen entre la República de Moldàvia (a Transnistria ) i Ucraïna .
- Ananiev
- Balta
- Berezovka
- Dubăsari
- Golta
- Jugastru
- Movilău
- Oceacov
- Odessa
- Ovidiopol
- Râbnița
- Tiraspol
- Tulcin
Nota
- ↑ Enciclopèdia Italiana, entrada a Romania .
- ^ Cia.gov
- ↑ Article 122 de la Constitució de Romania.
Articles relacionats
Altres projectes
-
Wikimedia Commons conté imatges o altres fitxers a districtes de Romania
Enllaços externs
- ( EN ) Romania: Counties and Major Cities , a citypopulation.de .
- (EN) Comtats de Romania , a statoids.com.
