ISO 9
La norma ISO 9 estableix un mètode per a la transliteració en caràcters llatins de caràcters ciríl·lics que constitueixen l' alfabet de llengües eslaves i algunes llengües no eslaves.
El principal avantatge de l’ISO 9 respecte d’altres sistemes de transliteració és l’elecció de tenir (mitjançant diacrítics ) un i només un caràcter llatí per a cada caràcter ciríl·lic, i viceversa, un i només un caràcter ciríl·lic per a cada caràcter llatí, que permet representar de manera única text original i fer una transliteració inversa encara que no es conegui la llengua original.
Les versions anteriors de la norma, ISO / R 9: 1954 , ISO / R 9: 1968 i ISO / R 9: 1986 es basaven en la transliteració científica utilitzada pels lingüistes , però es preferia una transliteració única per sobre de la representació fonètica .
ISO / R 9: 1995
Aquesta edició suprimeix i substitueix l'edició ISO / R 9: 1986. A la taula següent es mostren els caràcters de l’ abkhaz , l’ altai , el bielorús , el búlgar , el buriat , el txuvaix , el caraciai-balcaro , el macedoni , el moldau , el rus , el ruteni , el serbi , l’ udmurto , l’ ucraïnès i totes les llengües caucàsiques que fan servir palochka .
Ciríl·lic | Llatí | Unicode per a caràcters no ASCII | Nota | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Hex | Decimal | ||||||||
А | а | A | a | ||||||
Ӑ | ӑ | A | a | 0102 | 0103 | 258 | 259 | ||
Ӓ | ӓ | A | a | 00C4 | 00E4 | 196 | 228 | ||
Ә | ә | A | a | A+030B | a+030B | A+779 | a+779 | doble accent combinant agut | |
Б | б | B. | b | ||||||
В | в | V. | v | ||||||
Г | г | G. | g | ||||||
Ґ | ґ | G̀ | g̀ | G+0300 | g+0300 | G+768 | g+768 | accent greu que combina | |
Ҕ | ҕ | Ğ | ğ | 011E | 011F | 286 | 287 | ||
Д | д | D. | d | ||||||
Ђ | ђ | Đ | đ | 0110 | 0111 | 272 | 273 | ||
Ѓ | ѓ | Ǵ | ǵ | 01F4 | 01F5 | 500 | 501 | ||
Е | е | I | I | ||||||
Ё | ё | I | I | 00CB | 00EB | 203 | 235 | ||
Ӗ | ӗ | I | I | 0114 | 0115 | 276 | 277 | ||
Є | є | I | I | 00CA | 00EA | 202 | 234 | ||
Ҽ | ҽ | C̆ | c̆ | C+0306 | c+0306 | C+774 | c+774 | combinació curta | |
Ҿ | ҿ | Ç̆ | ç̆ | 00C7+0306 | 00E7+0306 | 199+774 | 231+774 | combinació curta | |
Ж | ж | Ž | ž | 017D | 017E | 381 | 382 | ||
Ӂ | ӂ | Z̆ | z̆ | Z+0306 | z+0306 | Z+774 | z+774 | combinació curta | |
Ӝ | ӝ | Z̄ | z̄ | Z+0304 | z+0304 | Z+772 | z+772 | combinant macron | |
З | з | Z | z | ||||||
Ӟ | ӟ | Z̈ | z̈ | Z+0308 | z+0308 | Z+776 | z+776 | combinant dièresi | |
Ѕ | ѕ | Ẑ | ẑ | 1E90 | 1E91 | 7824 | 7825 | ||
Ӡ | ӡ | Ź | ź | 0179 | 017A | 377 | 378 | ||
И | и | EL | el | ||||||
Ӥ | ӥ | EL | el | 00CE | 00EE | 206 | 238 | ||
І | і | EL | el | 00CC | 00EC | 204 | 236 | ||
Ї | ї | EL | el | 00CF | 00EF | 207 | 239 | ||
Й | © | J | j | ||||||
Ј | ј | J̌ | ǰ | J+030C | 01F0 | J+780 | 496 | combinant caron | |
К | к | K. | k | ||||||
Қ | қ | Ķ | ķ | 0136 | 0137 | 310 | 311 | ||
Ҟ | ҟ | K̄ | k̄ | K+0304 | k+0304 | K+772 | k+772 | combinant macron | |
Л | л | L | L | ||||||
Љ | љ | L | L | L+0302 | l+0302 | L+770 | l+770 | combinant circumflex | |
М | м | M. | m | ||||||
Н | н | No. | n | ||||||
Њ | њ | N̂ | n̂ | N+0302 | n+0302 | N+770 | n+770 | combinant circumflex | |
Ҥ | ҥ | Ṅ | ṅ | 1E44 | 1E45 | 7748 | 7749 | ||
О | о | O | o bé | ||||||
Ӧ | ӧ | O | o bé | 00D6 | 00F6 | 214 | 246 | ||
Ө | ө | O | o bé | 00D4 | 00F4 | 212 | 244 | ||
П | п | P. | pàg | ||||||
Ҧ | ҧ | Ṕ | ṕ | 1E54 | 1E55 | 7764 | 7765 | ||
Р | р | R. | r | ||||||
С | с | S. | s | ||||||
Ҫ | ҫ | Ş | ş | 015E | 015F | 350 | 351 | ||
Т | т | T. | t | ||||||
Ҭ | ҭ | Ţ | ţ | 0162 | 0163 | 354 | 355 | ||
Ћ | ћ | Ć | ć | 0106 | 0107 | 262 | 263 | ||
Ќ | ќ | Ḱ | ḱ | 1E30 | 1E31 | 7728 | 7729 | ||
У | tu | U | tu | ||||||
УУ | tu | Ú | ú | 00DA | 00FA | 218 | 250 | ||
Ў | ў | Ŭ | ŭ | 016C | 016D | 364 | 365 | ||
Ӱ | ӱ | Ü | ü | 00DC | 00FC | 220 | 252 | ||
Ӳ | ӳ | Ű | ű | 0170 | 0171 | 368 | 369 | ||
Ү | ү | Ù | ù | 00D9 | 00F9 | 217 | 249 | ||
Ф | ф | F. | f | ||||||
Х | х | H. | h | ||||||
Ҳ | ҳ | Ḩ | ḩ | 1E28 | 1E29 | 7720 | 7721 | ||
Һ | һ | Ḥ | ḥ | 1E24 | 1E25 | 7716 | 7717 | ||
Ц | ц | C. | c | ||||||
Ҵ | ҵ | C̄ | c̄ | C+0304 | c+0304 | C+772 | c+772 | combinant macron | |
Ч | ч | És | és | 010C | 010D | 268 | 269 | ||
Ӵ | ӵ | C̈ | c̈ | C+0308 | c+0308 | C+776 | c+776 | combinant dièresi | |
Ҷ | ҷ | Ç | ç | 00C7 | 00E7 | 199 | 231 | ||
Џ | џ | D̂ | d̂ | D+0302 | d+0302 | D+770 | d+770 | combinant circumflex | |
Ш | ш | Š | š | 0160 | 0161 | 352 | 353 | ||
Щ | щ | Ŝ | ŝ | 015C | 015D | 348 | 349 | ||
Ъ | ъ | ʺ | 02BA | 698 | símbol doble primer | ||||
' | ' | 2019 | 8217 | pressupost únic dret | |||||
Ы | ы | Y | y | ||||||
Ӹ | ӹ | Ÿ | ÿ | 0178 | 00FF | 376 | 255 | ||
Ь | ь | ʹ | 02B9 | 697 | símbol principal | ||||
Э | э | I | I | 00C8 | 00E8 | 200 | 232 | ||
Ю | ю | Û | û | 00DB | 00FB | 219 | 251 | ||
Я | я | A | a | 00C2 | 00E2 | 194 | 226 | ||
Ѣ | ѣ | I | I | 011A | 011B | 282 | 283 | ||
Ѫ | ѫ | Ǎ | ǎ | 01CD | 01CE | 461 | 462 | ||
Ѳ | ѳ | F̀ | f̀ | F+0300 | f+0300 | F+768 | f+768 | accent greu que combina | |
Ѵ | ѵ | Ỳ | ỳ | 1EF2 | 1EF3 | 7922 | 7923 | ||
Ҩ | ҩ | O | o bé | 00D2 | 00F2 | 210 | 242 | ||
Ӏ | ‡ | 2021 | 8225 | doble punyal |
Exemple
Aquí teniu un exemple de transliteració que utilitza aquest sistema. El text en ciríl·lic és un fragment de l' himne de la Federació Russa :
Славься, Отечество наше свободное, Братских народов союз вековой, Предками данная мудрость народная! Славься, страна! Мы гордимся тобой! | Slavʹsâ, Otečestvo naše svobodnoe, Bratskih narodov soûz vekovoj, Predkami dannaâ mudrostʹ narodnaâ! Slavʹsâ, estrany! Els meus gordimsâ toboj! |
ISO / R 9: 1968
Aquesta és una versió anterior de l'estàndard, amb diferents transliteracions per a les diferents llengües eslaves, per reflectir les seves diferències fonèmiques. Està més a prop del sistema de transliteració científica original.
A tall de comparació, la norma ISO 9: 1995 s'indica a l'última columna.
Ciríl·lic | Búlgar | Rus | Bielorús | Ucraïnès | Serbi | Macedoni | 1995 |
---|---|---|---|---|---|---|---|
А а | a | a | a | a | a | a | a |
Б б | b | b | b | b | b | b | b |
В в | v | v | v | v | v | v | v |
Г г | g | g | g, h 2 | g, h 2 | g | g | g |
Ґ ґ | g | g̀ | |||||
Д д | d | d | d | d | d | d | d |
Ѓ ѓ | ǵ | ǵ | |||||
Ђ ђ | đ | đ | |||||
Е е | I | I | I | I | I | I | I |
Ё ё | I | I | I | ||||
Є є | je | I | |||||
Ж ж | ž | ž | ž | ž | ž | ž | ž |
З з | z | z | z | z | z | z | z |
Ѕ ѕ | dz | ẑ | |||||
И и | el | el | i, y 2 | el | el | el | |
І і | ī 1 | ī, i 2 | ī, i 2 | el | |||
Ї ї | el | el | |||||
Й | j | j | j | j | j | ||
Ј ј | j | j | ǰ | ||||
К к | k | k | k | k | k | k | k |
Л л | L | L | L | L | L | L | L |
Љ љ | lj | lj | L | ||||
М м | m | m | m | m | m | m | m |
Н н | n | n | n | n | n | n | n |
Њ њ | nj | nj | n̂ | ||||
О о | o bé | o bé | o bé | o bé | o bé | o bé | o bé |
П п | pàg | pàg | pàg | pàg | pàg | pàg | pàg |
Р р | r | r | r | r | r | r | r |
С с | s | s | s | s | s | s | s |
Т т | t | t | t | t | t | t | t |
Ќ ќ | ḱ | ḱ | |||||
Ћ ћ | ć | ć | |||||
У у | tu | tu | tu | tu | tu | tu | tu |
Ў ў | ŭ | ŭ | |||||
Ф ф | f | f | f | f | f | f | f |
Х х | h | h, cap 2 | h, cap 2 | h, cap 2 | h | h | h |
Ц ц | c | c | c | c | c | c | c |
Ч ч | és | és | és | és | és | és | és |
Џ џ | dž | dž | d̂ | ||||
Ш ш | š | š | š | š | š | š | š |
Щ щ | šč, št 2 | šč | šč | ŝ | |||
Ъ ъ | ʺ, ă 2 | ʺ | ʺ 1 | ʺ 1 | ʺ | ||
Ы ы | y | y | y | ||||
Ь ь | ʹ | ʹ | ʹ | ʹ | ʹ | ||
Ѣ ѣ | 1 | 1 | 1 | 1 | I | ||
Э э | I | I | I | ||||
Ю ю | ju | ju | ju | ju | û | ||
Я я | ja | ja | ja | ja | a | ||
' | ″ 1 | ″ | ″ | ' | |||
Ѫ ѫ | ʺ̣, ȧ 2 | ǎ | |||||
Ѳ ѳ | ḟ 1 | f̀ | |||||
Ѵ ѵ | ẏ 1 | ỳ |
- 1 Lletres arcaiques.
- 2 Vegeu el subestàndard .
- Búlgar
- Les lletres ъ i ѫ no es transliteren si es troba al final d'una paraula.
- Rus i bielorús
- La lletra ъ no es transliterada si es troba al final d'una paraula.
Les dues subnormes de la norma ISO / R 9: 1968
La norma ISO / R 9: 1968 defineix dos subestàndards:
- un subestàndard dependent de la llengua: rus (ru), ucraïnès (regne Unit), bielorús (be) i búlgar (bg), anomenat aquí subestàndard 1 : "Per facilitar l'ús d'aquesta Recomanació ISO, les lletres es transliteren pel mateix caràcter per a cada llengua eslava. No obstant això, es poden utilitzar els següents grups de variacions per a casos en què es desitgi respectar el caràcter original de l'alfabet eslau. "
- un altre subestàndard per a totes les llengües incloses en l'estàndard, aquí anomenat subestàndard 2 : "Als països on la tradició ho afavoreix, es permeten les següents variacions, però només com a grup".
Ciríl·lic | ISO / R 9: 1968 | ||
---|---|---|---|
subestàndard 1 | base | subestàndard 2 | |
г | h ( uk , be ) | g | |
ж | ž | zh | |
и | y ( uk ) | el | |
і | jo ( Regne Unit , ser ) | el | |
© | j | el | |
х | ch ( uk , be , ru ) | h | kh |
ц | c | ts | |
ч | és | cap | |
ш | š | sh | |
щ | št ( bg ) | šč | shch |
ъ | ă ( bg ) | ʺ | |
ю | ju | yu | |
я | ja | ja | |
ѫ | ȧ ( bg ) | ʺ̣ |
Adopcions nacionals
El text traduït literalment de la norma ISO 9 s’adopta com a estàndard interestatal als països que s’enumeren a continuació (la designació nacional es mostra entre parèntesis).
-
Rússia (GOST 7.79)
-
Armènia (GOST 7.79)
-
Azerbaidjan (GOST 7.79)
-
Bielorússia (ГОСТ 7.79-2000, ИСО 9-95, adoptada l'1 de març de 2003) [1]
-
Kazakhstan (GOST 7.79)
-
Kirguizistan (GOST 7,79)
-
Tadjikistan (GOST 7.79)
-
Turkmenistan (GOST 7.79)
-
Uzbekistan (GOST 7.79)
Nota
- ^ "Система стандартов по информации, библиотечному и издательскому делу (СИБИД), действующик векреб
Articles relacionats
Enllaços externs
- ( EN ) Pàgina ciríl·lica a www.omniglot.com .
- ( EN ) Recomanació de l'ONU .
- ( EN , RU ) Transliteració del rus a diverses llengües europees.
- (EN) Transliteració d’ escriptures no romanes Col·lecció de sistemes d’escriptura i taules de transliteració, de Thomas T. Pederson. El PDF amb les taules de referència inclou ISO 9.
- ( EN ) ISO 9: 1995 a ISO.org (com comprar una còpia de la norma)
- ( DE ) Umschrift des russischen Alphabets Transliteracions del rus en diversos sistemes, inclòs DIN 1460 (1982) que equival a ISO / R9: 1968.
- ( EN , ES , IT , PT , BE , KK , RU , UK ) Programa de transliteració segons ISO 9: 1995 , a tran.eu5.org .