Inferno (sistema operatiu)
| Infern sistema operatiu | |
|---|---|
 | |
| Desenvolupador | Bell Labs / New Life Holdings |
| Família | Unix evolució |
| Llançament inicial | Inferno Beta (1996 ) |
| corrent d'alliberament | Quarta edició (28 de setembre de 2015 ) |
| Tipus de nucli | Màquina virtual |
| Plataformes compatibles | ARM , PA-RISC , MIPS , PowerPC , SPARC , x86 |
| Tipus de llicència | Programari lliure |
| Llicència | GPL / LGPL / MIT |
| Etapa de desenvolupament | Estable |
| Predecessor | Pla 9 |
| Lloc web | www.vitanuova.com/inferno/ |
Inferno és un sistema operatiu que permet la creació i suport de serveis distribuïts. El nom del sistema operatiu i dels programes que s’hi associen, així com el de l’empresa que el produeix, Vita Nuova Holdings , es va inspirar en les obres literàries de Dante Alighieri , en particular la Divina Comèdia .
Inferno es pot executar allotjat en una gran varietat de sistemes operatius o de forma nativa en una gamma ben definida d’arquitectures de maquinari. En cadascuna d’aquestes configuracions, el sistema operatiu interactua amb les seves aplicacions sense cap mena de diferència.
El protocol de comunicació anomenat Styx s’aplica de manera uniforme per accedir a recursos, ja siguin remots o locals. La quarta edició d'Inferno inclou una revisió de Styx que és pràcticament idèntica a la versió més recent del protocol 9P de Plan 9 , 9P2000 .
Les aplicacions s’escriuen en el llenguatge de programació Limbo de tipus segur , la representació binària de la qual és idèntica a totes les plataformes i es pot executar en una màquina virtual mitjançant tècniques de compilació just in time .
Principis de disseny
La primera versió d'Inferno va ser feta el 1995 per alguns membres de la secció de recerca informàtica de Bell Labs per portar alguns elements del pla 9 a altres sistemes operatius. Inferno, com Plan 9, és un sistema operatiu distribuït basat en tres principis fonamentals que se’n deriven:
- Els recursos són fitxers: tots els recursos es representen mitjançant fitxers, situats en un sistema de fitxers jeràrquic ;
- Espai de noms: la visió de la xarxa per part d’una aplicació és la d’un espai de noms únic i coherent que sembla un sistema de fitxers jeràrquic, però que pot correspondre a recursos físicament diferents, ja siguin locals o remots;
- Protocol de comunicació estàndard : s’utilitza un protocol estàndard, anomenat Styx, per accedir a tots els recursos, tant locals com remots.
Relacions amb el pla 9
Inferno i Plan 9 tenen en comú que provenen de la versió estable de Plan 9 publicada el 1996. Tots dos comparteixen els mateixos principis de disseny, amb algunes diferències:
| Pla 9 | Infern | |
|---|---|---|
| Nivell d'usuari | Executa un codi natiu, principalment escrit en C , amb una petita part en el muntatge | Funciona mitjançant un intèrpret de bytecode o un compilador just-in-time anomenat Dis, escrit gairebé completament en Limbo |
| Nucli | Nucli híbrid | Antic nucli de Plan 9, modificat: inclou una màquina virtual |
| Mode d'execució del nucli | Canvieu de mode usuari (programes) a supervisor (nucli) | Mai no surt del mode supervisor (nucli), sinó que proporciona protecció als programes que s’executen a través d’una màquina virtual. |
Inferno té punts en comú amb la màquina virtual Java .
Suport a la xarxa
El número de març-abril de 1997 de IEEE Internet Computing va sortir amb un anunci sobre el programari de xarxa d'Inferno. Va afirmar que els perifèrics heterogenis podien comunicar-se a través de "qualsevol xarxa", inclosa Internet, xarxes de telecomunicacions i xarxes locals . També es va afirmar que els videojocs podien comunicar-se amb ordinadors (hi havia una imatge d'una PlayStation , els telèfons mòbils podien tenir accés al correu electrònic i que hi havia suport de correu de veu per als televisors).
Port
Inferno pot executar-se en maquinari natiu o com a aplicació que proporciona un sistema operatiu virtual que s’executa en altres plataformes. Les aplicacions es poden desenvolupar i executar en qualsevol de les arquitectures compatibles amb Inferno sense cap modificació ni recompilació.
Els ports natius inclouen: x86 , MIPS , XScale , ARM , PowerPC , SPARC . En canvi, entre els ports allotjats o virtuals: Microsoft Windows , Linux , FreeBSD , Plan 9 , macOS , Solaris , IRIX , UnixWare .
Inferno també es pot allotjar mitjançant un connector d'Internet Explorer . Segons Vita Nuova, s'estan desenvolupant connectors per a altres navegadors. [1]
Recentment va néixer una versió del sistema operatiu Nintendo DS basada en Inferno4 anomenada InfernoDS
Llicència
La quarta edició d'Inferno es va llançar a principis del 2005 com a programari lliure . Concretament, gaudeix d’una doble llicència . Els usuaris poden aconseguir-la ja sigui sota els termes d’una sèrie de llicències de programari lliure, o bé mitjançant una llicència comercial tradicional. Si escolliu la primera opció, diferents parts del sistema aplicaran tantes llicències, inclosa la Llicència Pública General GNU , la Llicència Pública General Menor GNU , la Llicència Pública Lucent i la Llicència MIT . Més tard, Vita Nuova va permetre obtenir tot el sistema (excloent els tipus de lletra, que van ser llicenciats per Bigelow i Holmes ) sota els termes de la llicència GPLv2 . Les tres possibilitats estan disponibles actualment.
Llibres
El llibre Inferno Programming with Limbo de Phillip Stanley-Marbell descriu la tercera edició del sistema operatiu Inferno, tot i que se centra més en el llenguatge Limbo i les seves interfícies amb el sistema Inferno que en aquest darrer. Per exemple, es proporciona poca informació sobre la versàtil shell Inferno, cosa que és comprensible tenint en compte la destinació del text.
Un altre llibre, The Inferno Programming Book: An Introduction to Programming for the Inferno Distributed System, de Martin Atkins , Charles Forsyth , Rob Pike i Howard Trickey , va ser dissenyat per proporcionar un punt de vista centrat en el SO, però mai va ser completat o publicat per els seus autors.
Nota
- ^ (EN) Connectors , Nova vida.
Bibliografia
- Phillip Stanley-Marbell, Inferno Programming with Limbo , Chichester, John Wiley & Sons, 2003. ISBN 0470843527 .
Articles relacionats
Enllaços externs
Principal
- ( EN ) Inferno Project a Google Code , a code.google.com .
- ( EN )Descarregueu Inferno Fourth Edition, codi font inclòs , a vitanuova.com .
- ( EN ) Documentació de l'última versió d'Inferno
- ( CA ) Altres documents interessants a doc.cat-v.org .
- ( EN ) Principis de disseny d'infern , a vitanuova.com .
- ( EN ) Llista de correu i altres recursos , a vitanuova.com .
- ( EN ) Captura de pantalla , a vitanuova.com .
- ( EN ) Blog "Developing with Inferno" , a inferno-os.blogspot.com .
- ( EN ) Connector per a navegadors Inferno , a vitanuova.com .
- ( EN ) Projectes per a projectes Inferno durant el GSoC .
- (EN) Hell a OLPC , a wiki.laptop.org.
Altres enllaços
- ( EN ) Preguntes més freqüents no oficials a ftp.bme.hu. Consultat el 23 de febrer de 2008 (arxivat de l' original el 17 d'abril de 2009) .
- ( CA ) Llibreta del programador Inferno : diari escrit per un usuari d'Inferno
- ( EN ) Tutorial sobre Inferno al lloc web del centre de ciències electròniques de la Universitat de Reading
- ( EN ) Còpia del lloc web original de Lucent Inferno , a doc.cat-v.org .
- ( EN ) Arxius de la primera llista de correu Inferno , a doc.cat-v.org .
