Llengua nàhuatl

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure.
Saltar a la navegació Saltar a la cerca
Nàhuatl
nāhuatlàtōlli
Es parla en Mèxic Mèxic
Regions Amèrica del nord
Altaveus
Total 1.725.620 (2015)
Rànquing no entre els 100 primers
Altra informació
Escriure Alfabet llatí
Paio aglutinant
Taxonomia
Filogènia Idiomes uto-asteques
Nàhuatl
Codis de classificació
ISO 639-2 nah
ISO 639-5 nah
Glottolog azte1234 ( EN )
Extracte de llengua
Declaració Universal dels Drets Humans , art. 1
Nochi tlakamej uan siuamej kipiaj manoj kuali tlakatisej, nochi san se totlatechpouiltilis uan titlatepanitalojkej, yeka moneki kuali ma timouikakaj, ma timoiknelikaj, ma timotlasojtlakaj uan ma timotlepanitakaj.
Nàhuatl a Mexico.svg
Desglossament dels parlants de nàhuatl per estat federal de Mèxic .

El nāhuatl és una llengua nativa de la població asteca, que es troba a l'actual Mèxic, i també s'anomena uto-asteca .

Distribució geogràfica

Coneguda també com a llengua mexicana, era la llengua que parlaven avui les persones identificades com a nahua ( asteques , colhua , tepanechi , acolhua i tolteca ). Recentment, estudiosos de diversos camps de la investigació mesoamèrica han avançat la hipòtesi que el nàhuatl era una de les llengües que es parlaven a l’època del llegendari Teotihuacan . [ sense font ]

Avui en dia el terme "nàhuatl" s'utilitza sovint en dos significats diferents, que cada cop són més incompatibles: indicar la llengua clàssica nàhuatl esmentada anteriorment (i que ja no es parla habitualment en cap lloc) i indicar multitud de dialectes actuals (alguns dels quals són incomprensibles entre si) que actualment parlen més d'1,5 milions de persones en el que és Mèxic actualment. [1]

Dialectes i llengües derivades

Tots aquests dialectes demostren la influència de la llengua espanyola , alguns més que d’altres, però és important tenir en compte que, en cadascun d’aquests, s’han perdut molts aspectes essencials de la naturalesa de la llengua clàssica (exactament com va passar amb el llatí clàssic a la seva evolució. en les diferents llengües romàniques ). [ sense font ]

Segons la norma ISO 639-5 , el codi col·lectiu identifica un grup de llengües anomenades llengües nàhuatl . [2]

Segons Ethnologue , [3] les llengües nàhuatl són les següents: [4]

Classificació

Segons la norma ISO 639-5 , les llengües nàhuatl són un subgrup de les llengües uto-asteques . [2]

Segons Ethnologue , [3] la classificació de les llengües nàhuatl és la següent:

  • Idiomes uto-asteques
    • Llengües uto-asteques del sud
      • Llengües coratxol-asteques
        • Llengües Nahua
          • Llengües nàhuatl

Història

Va ser la llengua franca de Mesoamèrica durant el mil·lenni entre el segle VII i finals del segle XVI de l'era actual. [ sense font ]

Textos en llengua nàhuatl

Llengua nàhuatl clàssica (Huēhuēnāhuatlahtōlli)

Pare nostre :

Totahtzin,
a ilhuicatl timoyetztica,
ma yectenehualo in motocatzin;
ma hualauh in motlatocayotzin;
però chihualo en tlalticpac
motlanequilitzin yuh en ilhuicac.
En totlaxcalmomoztla totechmonequi però axcan;
xitechmomaquilli ihuan xitechmapopolhuilli in totlatlacol,
a yuh tiquintlapopolhuiah
a techtlatlacalhuiah ihuan
macamo xitechmotlalcahuilli;
inic amo ipan tihuetzque ipan teneyeyehcoltiliztli,
però xi techmomaquixtilli en ihuicpa en amo cualli.
Però yuh mochihua.

L’aflicció dels Mēxihcah i Montezuma (versos 1-14):

Oncan mitoa in quenin chocac Motecuhzomatzin, ihuan in chocaque mexica, in icuac oquimatque, ca cenca chicahuaque in Españoles.
Auh en Motecuzohma cenca tlatenma, motenma, momauhti, mizahui, quitlatenmachili in altepetl; ihuan in ye ixquich tlacatl, cenca momauhtique, nemauhtiloc, neizahuiloc, tlatenmachoc, netenmachoc,
nenonotlazlo, nececentlalilo, neohololo, nechoquililo, nechochoquililo, techoquililo, za tlaquechpilihui, za tlaquechhui, nechoquiztlapalolo, techoquiztlapalolo, teellacuahualo, neilacuahualo, tepzetlalo
a tetahuan quitoa: –Hueh nopilhuantzitzine, quen huel amehuantin a huamopan mochiuh, a tlein ye mochihuaz,
auh interessanhuan quitoa: –Nonopilhuantzitzin, que zo huel amehuanti in anquimahuizozque in tlein ye topan mochihuaz.
Ihuan ilhuiloc, ixpantiloc, machtiloc, nonotzaloc, caquitiloc, iyollo itlan tlaliloc a Motecuzohma:
Ce cihuatl nican titlaca in quinohualhuicac, in hualnahuatlatotia: itoca Malintzi teticpan ichan, in ompa atenco, achto canaco.
Auh niman icuac peuh: in aocmo onnecxitlalilo, in za mocuitlacueptinemi in titlanti, in ipan ontlatoa in izquitlamantli, in izquican icac in intech monequiz.
Auh zan niman no icuac in quitemotihuitze Motecuhzoma: ¿quenami cuix telpochtli, cuix iyoloco oquichtli, cuix ye huehue, cuix ye tlachicalhuia, cuix ye huehue tlamati, cuix ye huehue tlace yacatl?
Auh quinnanquiliaya in teteo in Españoles: –Ca iyoloco oquictli, amo tomahuac, zan pitzactontli, zan pipitzactontli, zan cuilotic, cuilotcatontli.
Auh in yuh quicaquia in, Motecuzohma, in cenca grayling, in cenca matataco cenca ixco tlachiaznequi in teteo yuhquin patzmiquia iyolo, yolpatzmiquia, cholozquia, choloznequia, mocholtiznequia, mocholtizatizineteo, motinal quia
Auh en quimoyolotica, quimoyolotiaya, quimopictica, quimopictiaya, quiyocoxca, quiyocoaya; ic moyolnonotzca, ic poyolnonotzaya itic: quimolhuica, itic quimolhuayaya cana oztoc calaquiz,
auh cenca intech moyolaliaya intech huel catca iyollo, intech tlacuauhtlamatia: cequintin quimomachiztiaya, in quitoaya.
Ca ommati in mictlan, ihuan tonatiuh ichan, ihuan tlalocan ihuan cincalco inic ompatiz in campa ye huel motlenequiliz.

Els nens es canvien les dents :

Inic cempoalli on caxtolli omome capítulo. Itechpa tlatoa in icuac huetzi intlan pipiltonti.
In icuac huetzi intlan pipiltotonti, in tenanhuan itlacoyocco contlaza in quimichin, anoce inpilhuan quimilhuia: "Itlacoyocco xictlali in quimichin". Yehica quil intlacamo yuh quichihuazque, I love huel ixhuaz in itlan piltontli, zan tlancotoctic yez.

Variant del llenguatge nàhuatl clàssic (Huéhuetlahtoli)

El Sol i la Lluna (versos 32-37):

Ic ye noceppa quitoque in teteu: —¿Quen tinemizque? M'encanta olini a Tonatiuh. ¿Cuix tiquinnelotinemizque in macehualti: auh in hin ma toca mozcalti, ma timuchintin timiquican?
Niman ic yeh itequiuh in Ehécatl, ye quimiquita in teteu. Auh in yuh conitoa, Xólotl I love miquitlania.
Quimilhui in teteu: —Macamo nimiqui, teteuhé.
Ic cenca chocaya, huel ixpopozahuac ixcuatolpopozahuac. Auh in yeh itech onaci Miquiztli, zan teixpampa yehuac, cholo, toctitlan calactihuetz, ipan omixeuh ic mocueptihuetz in tochtli ome mani, maxaltic in quitocayotia millaca - xolotl.
Auh in uncan ittoc in toctitlan, ye noceppa teixpampa yehuac, ye no cuele metitlan calactihuetz, no ic onmocueptihuetz in metl ome mani in itoca mexolotl. Ye noceppa ittoc ye no cuele atlan calactihuetz axolotl mocuepato ye huel umpa canato inic conmictique.
Auh quitoa in manel muchintin teteu onmicque, zannel amo huel ic olim, amo huel ic otlatocac in teutl tonatiuh ic itequiuh onmochiuh Hécatl, moquetz in Hécatl, cenca molhui, totocac in ehecac, quin yehuatl icanimca yuele.

Icnocuicatl - The Sad Song , cançó de Lila Downs :

Moztla,
queman nehuatl ninomiquiz,
ahmo queman ximocuezo.
Nican,
occepa nican ninohualaz
cualtzin huitzitzilin nimocuepas.
Zoatzin
queman ticonitas tonatiuh,
ica moyolo xionpaqui:
Ompa,
ompa niyetos huan totahtzin,
cualtzin tlahuili nimitzmacas,
cualtzin tlahuili nimitzmacas,
cualtzin tlahuili nimitzmacas.
Zoatzin
queman ticonitas tonatiuh,
ica moyolo xionpaqui:
Ompa,
ompa niyetos huan totahtzin,
cualtzin tlahuili nimitzmacas,
cualtzin tlahuili nimitzmacas,
cualtzin tlahuili nimitzmacas ...
cualtzin tlahuili nimitzmacas ....
okkkk

Llengua nàhuatl moderna (Yankuiknauatlajtoli)

La ciutat que recordo (versos 1-4):

Ompa nochan, momochko malakatetikpak, tlaka tekiti iuan siuame tlaxkaloa, tlakualchiua. Onkuan on yekos tlakatl ye mayana nochi tlakuali sa tekichia. Ijki in ika nemia nochantlaka.
Noka yaue tlaka tekitiske siuame noijki tlakoa ompa tiankisko kampa monamaka nakatl, yetl, tlaoli –nochi tlan monekis- kuauitl, tekoli, xochikuali: nochi in itech moneki siuame ipan kali. Yomokuepke siuame tiankistli kitlipantlalia tlakuali iuan uisi. Kisaka atsintli ika se tikaxalotin nostre teposkaxtin iuan tla youala tenamik, tsikuini siuatontli kikoas neutral.
Iki in, temachtiani, niau nimitstlanonotsas inin tlatoli itech naltepeu iuan nonemilis.
Momochko Malakatetikpak, naltepeu, itokan Milpa Alta kaxtilankopa nostre Asunción Milpa Alta iuan intsalan tetepeme Kuautisn iuan Teutli.

Els cinc sols del Còdex Chimalpopoca (versos 7-8):

Inik makuili tonatiu naui olin in itonal mitoa olintonatiu ipampa molini in otlatoka au in yu konitotiui in ueuetke, ipan inin mochiuas tlalolinis mayanalos unique tipoliuiske.
In ipan in matlakyei akatl kilmachyeipan in tlakat in axkan onmantiu tonatiu, ye ikuak tlaues ye ikuak tlatuik in axkan onmantiu olin tonatiu. naui olin in itonal, ik makuili inin tonatiu on mani ipan tlalolinis mayanalos.

Nota

  1. ^ INEGI 2010: Censo de Población y Vivienda 2010 , a www3.inegi.org.mx .
  2. ^ a b Codis per a la representació de noms de llengües Part 5: codi Alpha-3 per a famílies i grups d'idiomes , a loc.gov .
  3. ^ A b (EN) Lewis, M. Paul, Gary F. Simons i Charles D. Fennig (eds), nàhuatl , a Ethnologue: Languages ​​of the World, dissetena edició , Dallas, Texas, SIL International, 2013.
  4. ^ Reconeixent l'arbitrarietat de les definicions, el terme " idioma " s'utilitza a la nomenclatura dels ítems segons la norma ISO 639-1 , 639-2 o 639-3 . En altres casos, s'utilitza el terme " dialecte ".

Articles relacionats

Vocabulari relacionats

Altres projectes

Enllaços externs

Control de l'autoritat Thesaurus BNCF 6232 · LCCN (EN) sh85010670 · GND (DE) 4120272-7 · BNF (FR) cb11940015q (data) · NDL (EN, JA) 00,56806 milions