Regla de De Wahl

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure.
Saltar a la navegació Saltar a la cerca

La regla d'Wahl és una formació de paraules regla, desenvolupat pel lingüista Edgar de Wahl i aplicat en el Occidental llenguatge artificial (també anomenada "Occidental") creat per ell. Serveix per a la formació de certes formes gramaticals a partir d'altres (per exemple, noms de verbs ).

Atès que la regla consta de tres parts, sovint es coneix com les "tres regles de de Wahl".

Regla

L’ infinitiu dels verbs en les llengües occidentals té sovint les terminacions -ar o -er . L'arrel s'obté segons les regles:

  1. Si, després d’eliminar -r o -er de l’ infinitiu , la tija acaba amb una vocal, afegiu la -t o canvieu la terminació y amb la terminació t : create / r, create / t-, create / t / or; atiny / er, atin / t, atin / t / ion
  2. Si la consonant final de la tija és d o r , canvieu-la per s : decid / er, deci / s-, deci / s / ion
  3. En els casos restants, amb sis excepcions, suprimir la terminació dóna l’arrel necessària: conducte / er, conducte-, conducte / ió .

Les sis excepcions són:

  1. ced / er, cessar
  2. sed / er, sess-
  3. mov / er, mot-
  4. deu / er, tenda-
  5. vert / er, vers-
  6. veni / r, vent-

i els verbs formats a partir d’aquests amb prefixos .

Els verbs es creen a partir de substantius i adjectius , eliminant les terminacions i arrelant. Després d’afegir -r o -er , es forma l’infinitiu en la majoria dels casos: decora / t / ió, decora / t-, decora / r .

Aplicació

Aquesta regla s’aplica en realitat en la llengua occidental. Amb les modificacions adequades, aquesta regla per a la creació de noves formes verbals es podria aplicar especialment en les llengües romàniques o en les que prenguin vocabulari de les llengües romàniques.

Bibliografia