Sistema de numeració japonès
El sistema de numeració japonès és la tècnica tradicional de numeració utilitzada en llengua japonesa . L’escriptura de nombres japonesos es basa totalment en els números xinesos corresponents i els nombres molt grans segueixen la tradició xinesa d’agrupar per 10.000. Hi ha dues maneres de pronunciar números en japonès: la primera es basa en la pronunciació sino-japonesa on'yomi (lectures dels caràcters en xinès) i l'altra es basa en el kun'yomi japonès.
Modernament, al Japó, els números àrabs es prefereixen generalment als tradicionals, tot i que en la parla els números es pronuncien com si llegís el seu kanji: per exemple, es llegeix 1 000 000 (un milió) 百万 (hyakuman), "cent msgstr "desenes de milers".
Numeració
En japonès, hi ha dues maneres d'escriure per als números: en els números indo-àrabs (1, 2, 3) o en els números xinesos (一, 二, 三). Els dígits indo-àrabs s’utilitzen més sovint en l’escriptura horitzontal, els dígits xinesos són més habituals en l’escriptura vertical.
Els nombres s’escriuen generalment amb dos símbols diferents: un derivat del xinès que s’utilitza per als nombres cardinals i un japonès que s’utilitza per als nombres ordinals, tot i que hi ha excepcions en què es prefereix la versió japonesa per als dos usos.
| Número | Símbol | Lectura principal | Reading On / 音 読 み | Reading Kun / 訓 読 み | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| comú | Formal | Arcaic | ||||||||||
| En ús | Obsolet | Simplificat | Tradicional | |||||||||
| 0 | 〇 | 零 | zero | rei / れ い | ||||||||
| 1 | 一 | 壱 | 弌 | 壹 | ichi | ichi / い ち | hito / ひ と; | |||||
| 2 | 二 | 弐 | 貮 | 貳 | 贰 | 貳 | ni | ni / に | futa / ふ た | |||
| 3 | 三 | 参 | 弎 | 叁 | 參 | 叄 | san | san / さ ん | i / み | |||
| 4 | 四 | 肆 | 亖 | 肆 | 䦉 | un | shi / し[1] | yon / よ ん | ||||
| 5 | 五 | 伍 | vaja | anar / ご | itsu / い つ | |||||||
| 6 | 六 | 陸 | 陆 | 陸 | roku | roku / ろ く | mu / む | |||||
| 7 | 七 | 質 | 漆 | 柒 | 漆 | shichi | shichi / し ち | nana / な な | ||||
| 8 | 八 | 捌 | hachi | hachi / は ち | ja / や | |||||||
| 9 | 九 | 玖 | kyū | kyū / き ゅ う | kokono / こ こ の | |||||||
| 10 | 十 | 什 | 拾 | 什 | 拾 | jū | jū / じ ゅ う | tō / と お | ||||
| 20 | 二十 | 弐什 | 貮Bib | 貳Bib | 廾 | 卄 | 廿 | nijū | nijū / に じ ゅ う | futatō / ふ た と お | ||
| 30 | triple十 | 参什 | 弎Bib | 卅 | 丗 | sanjū | sanjū / さ ん じ ゅ う | mitō / み と お | ||||
| 40 | quàdruple十 | 肆什 | 肆Bib | 卌 | yontō | shijū / し じ ゅ う | yontō / よ ん と お | |||||
| 100 | 百 | 陌 | 佰 | hyaku | hyaku / ひ ゃ く | momo / も も | ||||||
| 200 | 二百 | 弐百 | 貮佰 | 貳佰 | 皕 | nihyaku | nihyaku / に ひ ゃ く | futamomo / ふ た も も | ||||
| 1.000 | 千 | 阡 | 仟 | sen | sen / せ ん | qui / ち | ||||||
| 10 4 | 万 | 萬 | home | home / ま ん | yorozu / よ ろ ず | |||||||
| 10 8 | 億 | oku | oku / お く | o / お | ||||||||
| 10 12 | 兆 | chō | chō / ち ょ う | kiza / き ざ | ||||||||
| 10 16 | 京 | kei | kei / け い | miyako / み や こ | ||||||||
| 10 20 | 垓 | gai | gai / が い | odi / は て | ||||||||
| 10 24 | 秭 | shi | shi / し | jo / じ ょ | ||||||||
| 10 28 | 穣 | jō | jō / じ ょ う | yuta / は て | ||||||||
| 10 32 | 溝 | kō | kō / こ う | mizo / み ぞ | ||||||||
| 10 36 | 澗 | kan | kan / か ん | tani / た に | ||||||||
| 10 40 | 正 | sis | sis / せ い | masa / ま さ | ||||||||
| 10 44 | 載 | saps | ja ho saps / さ い | no / の | ||||||||
| 10 48 | 極 | goku | goku / ご く | kiwa / き わ | ||||||||
| 10 52 | 恒河沙 | gōgasha | gōgasha / ご う が し ゃ | |||||||||
| 10 56 | 阿僧祇 | asōgi | asōgi / あ そ う ぎ | |||||||||
| 10 60 | 那 由 他 | nayuta | nayuta / な ゆ た, | |||||||||
| 10 64 | 不可思議 | fukashigi | fukashigi / ふ か し ぎ | |||||||||
| 10 68 | 無量 大数 | muryōtaisū | muryōtaisū / む り ょ う た い す う | |||||||||
| 8 000 000 | 八 百万 | 捌 陌 萬 | 捌 佰 萬 | happyakuman | happyakuman / は っ ぴ ゃ く ま ん | yaoyorozu / や お よ ろ ず[2] | ||||||
Els nombres intermedis s’obtenen combinant els diversos kanji . Les desenes de 20 a 90 es formen prefixant els números 2 a 9 al kanji per a "10", per exemple, 二十 és 20, 四十 40, etc. El mateix passa amb la resta de nombres: en el cas de centenars, els números de l'1 al 9 es col·loquen davant del kanji per a "100": 三百 és 300, 三百 六十 360, 七百 四 十二 742. El mateix passa per milers (千), desenes de milers (万), etc.億 (oku) i 兆 (chō) són bastant rars, mentre que 京 (kei) i 垓 (gai) pràcticament mai s’utilitzen.
En l’expressió de percentatges, el nombre es llegeix en japonès, mentre que "percentatge" es llegeix amb la pronunciació anglesa ( percentatge , pronunciat pāsento pels japonesos). Per exemple, es llegeix el 50% de gojūpāsento .
Per representar una tarifa o una quota s’utilitzen aquestes paraules:
| Exponent | 10 -1 | 10 -2 | 10 -3 | 10 -4 | 10 -5 | 10 -6 | 10 -7 | 10 -8 | 10 -9 | 10-10 | 10-11 | 10-12 | 10-13 | 10 -14 | 10 -15 | 10 -16 | 10 -17 | 10 -18 | 10 -19 | 10 -20 | 10 -21 | 10 -22 | 10 -23 | 10 -24 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Sistema per a unitats tradicionals | ||||||||||||||||||||||||
| Símbol | 分 | 厘 | 毛 | 糸 | 忽 | 微 | 繊 | 沙 | 塵 | 埃 | 渺 | 漠 | 模糊 | 逡巡 | 須臾 | 瞬息 | 弾 指 | 刹那 | 六 徳 | 虚空 | 清浄 | 阿 頼 耶 | 阿摩羅 | 涅槃 寂静 |
| Lectura | bu | rin | mō | shi | kotsu | bi | sen | sha | jin | fins al | byō | Bakú | moko | shunjun | shuyu | shunsoku | danshi | setsuna | rittoku | kokū | shōjō | araya | amarg | nehanjakujō |
| Sistema percentual | ||||||||||||||||||||||||
| Símbol | 割 | 分 | 厘 | 毛 | 糸 | |||||||||||||||||||
| Lectura | wari | bu | rin | mō | shi | |||||||||||||||||||
per exemple:
Ichi 割 五分 引 き ichi-wari go-bu biki "15% de descompte"
Its 率 三 割 八分 九 厘 daritsu san-wari hachi-bu kyū-rin "mitjana de batuda .389"
En l’ús modern, les fraccions decimals s’escriuen amb xifres àrabs i els dígits es llegeixen successivament, amb la convenció occidental.
Nota
- ^ Tingueu en compte que convencionalment, per superstició, yon s'utilitza per a la lectura del número quatre, ja que shi és la lectura del kanji 死, que significa "mort".
- ^ En japonès modern, yaoyorozu significa innombrables , infinitat . Normalment s’utilitza en frases. Històricament només significava 8 milions.
Articles relacionats
Altres projectes
Enllaços externs
- village.infoweb.ne.jp . Consultat el 24 de maig de 2004 (arxivat de l' original el 2 de juny de 2004) .
