Programari lliure

gNewSense , un sistema operatiu compost exclusivament de programari lliure

El programari lliure (de l' anglès free software o libre software ) és un programari distribuït sota els termes d'una llicència de programari lliure , que atorga el seu estudi, ús, modificació i redistribució gràcies a l'ús del programari de llicències concretes esmentat.

Història

El mateix tema en detall: Història del programari lliure .

La idea del programari lliure va néixer a principis dels anys vuitanta , quan el desenvolupament de programari va començar a canviar de mans de les universitats a les empreses ( programari propietari ), posant un fort fre a la col·laboració que va caracteritzar el treball de la majoria de programadors i enginyers de sistemes. temps, especialment amb els acords de no divulgació que les empreses feien signar als programadors que van contractar.

Des dels anys cinquanta fins a principis dels setanta, era habitual que els usuaris d’ordinadors utilitzessin programari lliure juntament amb programari lliure. Així doncs, el programari "comercial" sempre havia existit, però els elevats costos del maquinari van fer que el negoci de les empreses no estigués centrat en el programari, que es considerava una part natural del producte, i els codis font dels quals eren generalment públics. Per exemple, es van formar organitzacions d'usuaris i proveïdors per facilitar l'intercanvi de programari. A més, com que el programari sovint s’escrivia en un llenguatge d’alt nivell, el codi font es distribuïa a revistes informàtiques (com ara Creative Computing , Softside, Computer, Byte , etc.) i llibres, com ara els més venuts BASIC Computer Games .

A partir del 1970 la situació va canviar: el programari es va fer cada vegada més complex i difícil de crear i les empreses van començar a no distribuir els codis font i a obligar els seus empleats a no revelar res per no beneficiar la competència; a més, amb el col·lapse dels costos de maquinari, el desenvolupament comercial de programari es va convertir en un negoci important i el codi font es va convertir cada vegada en una valuosa inversió que podia adquirir una porció d’aquest mercat en ràpid creixement, d’una banda i de l’altra. vincular els seus usuaris al seu programari mantenint en secret els mètodes utilitzats per desenvolupar sistemes i aplicacions.

Per tant, la indústria del programari va començar a utilitzar mesures tècniques (com ara distribuir còpies de programes d’ordinador només en format binari) per evitar que els usuaris d’ordinadors poguessin estudiar i adaptar el programari com creguessin oportú.

Als anys vuitanta, es van produir dues situacions rellevants que van contribuir a la concepció i creació de programari lliure:

1. L'aprovació de l'acte regulador conegut com a Llei Bayh-Dole , a Amèrica, va desafiar la clàssica idea d '"acadèmia", on les idees circulen lliurement, ja que és un acte regulador que permet la privatització i la protecció amb la propietat intel·lectual fruit de investigacions realitzades en l’àmbit acadèmic;
2. El desdoblament de l’empresa AT&T Corporation (que als Estats Units d’Amèrica era l’equivalent del SIP italià) que, fins aquell moment, era gairebé l’única empresa que prestava serveis telefònics als EUA i, per tant, tenia un cert monopoli sobre el sector, estava sotmès als controls de la unitat antimonopoli nord-americana, que imposava diverses obligacions per evitar el propi monopoli. Aquests inclouen l’obligació de no proporcionar serveis que no siguin serveis de telefonia. L'empresa havia desenvolupat un excel·lent sistema operatiu " Unix " però, incapaç de comercialitzar-lo, el va posar a disposició de les universitats i els seus laboratoris. Unix, per tant, era el programari lliure utilitzat a les universitats nord-americanes fins al moment de la divisió el 1984. De fet, amb la divisió d'AT&T, les prohibicions imposades per l'antimonopoli es van retirar, de manera que l'empresa va començar a vendre Unix ^{[1] de nou} .

Així, el 1980 es va emetre la Llei de drets d'autor dels programes dels Estats Units , que va introduir la protecció dels drets d'autor també per al programari, inherent a la còpia, modificació i distribució. De fet, en els darrers anys van ser importants tres facultats exclusives: el dret a reproduir còpies del programa, el dret a fer canvis i el dret a distribuir còpies del programa. Després ve el programari propietari, ja que aquestes prohibicions es van aplicar amb drets d'autor. Aquesta opció va ser afavorida pel lobby dels fabricants de maquinari, principalment per IBM . D'aquesta manera, les empreses van començar a utilitzar la legislació sobre drets d'autor per evitar que els competidors llegissin i modifiquessin els seus productes, garantint el control dels seus clients que, sense poder veure i modificar el codi font del programari, ja no podrien adaptar-lo a les seves necessitats, però van haver de demanar a les empreses que ho fessin per ells.

El 1981 es va establir un precedent pel que fa als drets d'autor vigents sobre el programari, després del resultat de la Diamond v. Diehr , que creia que la presència d'un element de programari no era un motiu per fer inadmissible una patent per a una màquina o un procés adequat per a patents.

El 1983 Richard Stallman , un dels autors originals del popular programa Emacs i membre de llarga data de la comunitat de pirates informàtics del laboratori d'intel·ligència artificial del Massachusetts Institute of Technology (MIT), va fundar el projecte GNU (GNU's Not Unix) amb la intenció de crear GNU (: un sistema operatiu completament gratuït.

Stallman necessitava una eina que pogués protegir l'usuari del canvi del codi font del programari. Això es deu al fet que els drets d'autor s'apliquen per defecte, fins i tot sense accions del propi autor que, des del moment del naixement del programari, és l'únic que té dret a modificar-lo. L'instrument legal més adequat per a aquest propòsit resulta ser la llicència de programari lliure. El 1989 Stallman va elaborar la Llicència Pública General GNU (GNU-GPL) que permetia compartir codi font i molt més, el va encoratjar, obligant els que van fer canvis al programari a redistribuir-lo sota la mateixa llicència.

Gràcies a la col·laboració de molts desenvolupadors voluntaris, a l’ús d’ Internet a universitats i instituts de recerca per a la coordinació de projectes i al nucli Linux de Linus Torvalds , el 1991 va néixer GNU / Linux , un clon Unix lliurement usable, modificable i redistribuïble. ^{[ El 1991 l’ús d’Internet era molt limitat ]}

En la seva declaració inicial del projecte i el seu propòsit, Stallman va citar expressament, com a motivació, la seva oposició a la sol·licitud d’acceptació dels diferents acords de no divulgació i llicències de programari restrictives que prohibeixen l’intercanvi lliure de desenvolupament de programari potencialment rendible, una prohibició que està directament en desacord amb l’ ètica tradicional dels pirates informàtics . De fet, crea la definició de programari lliure definint-lo mitjançant les "quatre llibertats" :

L’accés al codi font es converteix en un requisit previ per al concepte de programari lliure.

El desenvolupament de programari per al sistema operatiu GNU va començar el gener de 1984 i la Free Software Foundation (FSF) es va fundar l'octubre de 1985. Va desenvolupar una definició de programari lliure i el concepte de " copyleft ", dissenyat per garantir la llibertat de programari per a tothom.

El nucli Linux , iniciat per Linus Torvalds , es va llançar com a codi font de lliure modificació el 1991. La primera llicència és una llicència de programari propietari. Tanmateix, amb la versió 0.12, el febrer de 1992, van llançar el projecte sota la Llicència Pública General GNU. En ser molt similar a Unix, el nucli de Torvalds ha atret l'atenció de programadors voluntaris.

El 1997, el conveni europeu de patents va reconèixer la validesa de les patents de programari quan comporten un pas inventiu i estan dirigides a aplicacions industrials. No obstant això, l'article 52 (2) (c) del paràgraf 1 nega la patentabilitat dels programes d'ordinador considerats "com a tals" (paràgraf 3). Per tant, el problema rau en la distinció entre "programari com a tal" i "invenció de programari" ^[2] .

A més, el 1998 es va crear una organització, la Open Source Initiative , que proporciona llicències gratuïtes.

Després d’uns anys, ja era clar per a molts que el programari lliure era un model important i que lentament guanyava terreny. L’interès per la concessió de llicències de programari lliure s’ha estès en conseqüència a altres àmbits, inclosos els d’altres treballs creatius: llibres, pel·lícules, fotografies, música, llocs d’Internet, etc. Les més importants són sens dubte les llicències Creative Commons , creades a principis dels anys 2000.

L’article 27 de l’ Acord TRIPS conté elements que faran lícites les patents de programari ( Patents de programari segons l’Acord TRIPS ); no obstant això, el 2002, la Comissió va fer una proposta de directiva sobre invents implementats per ordinador que, després d'una llarga discussió, va ser rebutjada.

Descripció

Richard Stallman parlant a Wikimania 2005 ( Frankfurt del Main )

El programari lliure respecta la llibertat dels usuaris. Això significa que els usuaris tenen la llibertat d’executar, copiar, estudiar, distribuir, millorar, modificar el programari. Per entendre aquest concepte de llibertat caldria pensar en el concert de "llibertat d'expressió": una llibertat que tothom té dret a tenir. La paraula "lliure", però, no implica la possibilitat d'utilitzar aquest programari de forma indiscriminada: el programari lliure està en qualsevol cas subjecte a una llicència , a diferència, per exemple, del programari de domini públic .

En comparació amb el programari propietari , el programari lliure es basa en un model de llicència diferent, un model de desenvolupament diferent i un model econòmic diferent. Per tant, s’oposa al programari propietari i és diferent del concepte de codi obert , centrant-se en la llibertat de l’usuari i no només en l’obertura del codi font , que és un requisit previ del programari lliure. ^[3]

En comparació amb el programari propietari, la llicència per utilitzar programari lliure permet les quatre llibertats, generalment establint les restriccions següents:

• els autors anteriors del programari també s’han d’esmentar a les versions modificades, deixant intactes els seus drets d’autor;
• després d'una modificació, no és possible aplicar una llicència d'usuari que sigui incompatible amb la llicència original o que vagi en contra de les normes de la mateixa llicència. Per exemple, qualsevol persona pot reeditar el programari publicat sota la LGPL mitjançant la llicència GPL (aquesta operació també s'anomena actualització de llicència), mentre que no és possible fer el contrari (per descomptat, si no sou l'únic titular dels drets d'autor);
• normalment, a la llicència, hi ha una clàusula que estableix la no usabilitat del programari si la llicència d'usuari no es respecta o si una o més regles de la mateixa llicència no són vàlides per la llei;
• quan es distribueix un codi binari, cal distribuir les fonts juntes o garantir per escrit la possibilitat que tots els usuaris les obtinguin a petició i només a costa del suport.

Nom

El mateix tema en detall: programari lliure i de codi obert .

La FSF recomana utilitzar el terme "programari lliure" en lloc de " programari de codi obert ", ja que, tal com s'afirma en un document sobre la filosofia del programari lliure, aquest últim terme i la campanya de màrqueting associada se centren en els problemes relacionats amb les tècniques de desenvolupament de programari, evitant la qüestió de la llibertat dels usuaris. La FSF també assenyala que " codi obert " té exactament un significat específic en anglès comú, és a dir, que "podeu mirar el codi font". No obstant això, Stallman argumenta que el terme "programari lliure" pot conduir a dues interpretacions diferents, una de les quals és coherent amb la definició FSF de programari lliure, de manera que hi ha almenys algunes possibilitats de ser entès correctament, a diferència del terme " codi obert ". . ^[3] Stallman també va argumentar que considerar els avantatges pràctics del programari lliure equival a avaluar els avantatges pràctics de no ser emmanillat, en el sentit que no és necessari que un individu tingui en compte raons pràctiques per adonar-se que el fet de ser emmanillat limita la pròpia llibertat. ^[4] " Libre " és un terme que s'utilitza sovint per evitar l'ambigüitat de l'adjectiu " lliure " en llengua anglesa i l'ambigüitat amb l'ús previ de programari lliure com a programari de domini públic. ^[5]

Les "quatre llibertats"

Logotip de la Free Software Foundation

Segons la Free Software Foundation , el programari es pot definir com a "lliure" només si garanteix quatre "llibertats fonamentals": ^[6]

• freedom 0: llibertat per executar el programa amb qualsevol propòsit. La llibertat d’utilitzar un programa significa la llibertat de qualsevol tipus de persona o organització d’utilitzar-lo en qualsevol tipus de sistema informàtic, per a qualsevol tipus d’empresa i sense haver de comunicar-se posteriorment amb el desenvolupador o alguna altra entitat específica. El que importa per a aquesta llibertat és la finalitat de l'usuari, no del desenvolupador; com a usuari, podeu executar el programa per als vostres propis propòsits; si el redistribuïu a algú altre, és lliure d’executar-lo per als seus propis propòsits, però no podeu imposar-li els vostres propòsits; ^[7]
• llibertat 1: llibertat per estudiar el funcionament del programa i modificar-lo segons les vostres necessitats. ^[8] L'accés al codi font és una condició necessària per al programari lliure, en cas contrari la llibertat 0 i 2 tampoc tindrien sentit;
• llibertat 2: llibertat de redistribuir còpies del programa per ajudar els altres;
• llibertat 3: llibertat per millorar el programa i distribuir públicament les millores, de manera que tota la comunitat se'n beneficiï. ^[8] Aquesta llibertat inclou la llibertat d'utilitzar i alliberar versions modificades com a programari lliure. Una llicència gratuïta també pot permetre altres modes de distribució; en resum, no hi ha cap requisit que sigui una llicència copyleft . Tot i això, una llicència que requereix que les versions modificades siguin no lliures no es pot classificar com a llicència gratuïta.

Un programa és programari lliure si l’usuari té totes aquestes llibertats. En particular, si sou lliure de redistribuir còpies, amb o sense modificacions, de forma gratuïta o cobrant taxes de distribució a qualsevol persona i en qualsevol lloc. Ser lliure de fer aquestes coses significa, entre altres coses, que no cal demanar ni pagar cap permís.

Richard Stallman tenia l'objectiu de difondre la llibertat i la cooperació fomentant la difusió del programari lliure com a substitut del programari propietari:

Diferències amb el codi obert

El mateix tema en detall: Diferència entre programari lliure i de codi obert .

El terme codi obert indica criteris lleugerament més febles que els proporcionats per al programari lliure. Pel que sabem, tot el programari lliure existent també és de codi obert . I gairebé tot el programari de codi obert que s’ha publicat en forma de codi font també és programari lliure, però hi ha excepcions. En primer lloc, algunes llicències de codi obert són massa restrictives (per exemple: "Open Watcom" no és gratuïta perquè la seva llicència no permet fer una versió modificada i utilitzar-la en privat) i no es pot considerar gratuïta, però aquestes llicències són poques vegades s’utilitza. ^[10]

Atès que la disponibilitat del codi font és un dels requisits fonamentals que uneix el programari lliure i el programari de codi obert , sovint es fa considerar els dos conceptes equivalents, però en realitat no ho són. Un programari és de codi obert si els termes en què es distribueix compleixen la definició de codi obert de l' Open Source Initiative (OSI): en particular, si una llicència es troba dins d'aquesta definició, aquesta llicència es pot declarar llicència de codi obert.

La definició pot canviar amb el pas del temps (ningú garanteix que això no passi) i, per tant, és possible que una llicència que actualment sigui de codi obert no estigui disponible en el futur o viceversa. OSI també és l'organització que, a petició, certifica amb la seva marca registrada el fet que una llicència s'adhereix realment a la definició de codi obert . OSI ha frenat recentment la proliferació de llicències afirmant que intentarà limitar el nombre de llicències que es consideraran llicències de codi obert en el futur. Això podria, en teoria, significar que una llicència considerada lliure no es considera de codi obert .

Una llicència, en canvi, és gratuïta (o millor dit, una versió d’una llicència és gratuïta) només si respecta les quatre llibertats fonamentals. Per tant, si una versió d’una llicència és gratuïta, serà gratuïta per sempre. Per descomptat, sempre és complex, almenys per a un ciutadà "normal" (no expert en dret), establir si una llicència és gratuïta o no perquè entren en joc els termes legals que s'hi utilitzen. Entre altres coses, el projecte GNU també tracta d’indicar si una llicència és lliure o no i si és compatible amb les llicències GNU o no. ^[11]

A més, no s’ha de confondre el programari lliure amb el programari freeware , que es pot distribuir lliurement, però que no és lliure ni de codi obert : de fet, el programari lliure no és necessàriament gratuït o també es pot pagar i el terme anglès free s’ha d’entendre en italià com a lliure , en el sentit dels principis esmentats, i no lliure . En qualsevol cas, els conjunts d'aplicacions designats pel programari lliure i de codi obert coincideixen amb menys excepcions. La diferència fonamental es troba en el tipus d’enfocament: parlant de programari lliure, es posa l’accent en els aspectes ètics i sociològics, que s’eliminen deliberadament en la visió de codi obert .

Números oberts

La controvèrsia relacionada amb la protecció del programari i la seva possible patentabilitat és una de les més complexes i, almenys oficialment, sense resoldre a Europa. En particular, les darreres decisions de les cambres semblen contrastar amb alguns principis desenvolupats per elles mateixes en el passat. La nova orientació dóna menys importància a l'exigència d'un caràcter tècnic, que es pot deduir a partir de les característiques físiques, o millor dit, de la naturalesa d'una determinada activitat. Per exemple, es podria conferir a una activitat no tècnica simplement mitjançant l'ús de mitjans tècnics. Tot i que la verificació de l’existència de caràcter tècnic es redueix a una mera formalitat. L’ Oficina Europea de Patents (EPO) dóna més pes a l’examen de l’originalitat de la invenció. La patentabilitat del programari, en relació amb l’anàlisi de la seva originalitat, amb la fusió entre l’ enfocament de la solució del problema i l’ enfocament de la contribució , no va ser una tasca senzilla, tant que les cambres de l’EPO semblen haver adoptat posicions no sempre uniforme. El problema sempre gira al voltant de la distinció entre els elements no tècnics "com a tals" i els mateixos elements que es poden tenir en compte per mesurar el gradient d'originalitat. Confirmant l'existència de diversos punts de conflicte entre les decisions de les cambres d'apel·lació, les qüestions plantejades són les següents:

1. si es pot excloure un programa informàtic de la protecció de patents perquè es considera programari "com a tal";
2. si una reclamació relativa a un programari pot escapar del mecanisme d’exclusió (d’acord amb els articles 52 (2) c i 52 (3) ^[12] ) simplement esmentant l’ús d’un ordinador o d’un dispositiu de memòria portàtil. I, en cas de resposta negativa, si cal demostrar un altre efecte tècnic que els purament inherents a l'ús d'un ordinador, per executar o desar el programa;
3. si, per reivindicar el caràcter tècnic del programa, un element que conté ha de tenir un efecte tècnic en el món real. I, si és així, l’entitat física del món real pot ser un equip que no estigui ben identificat? viceversa, de nou, si els elements que produeixen efectes la manifestació dels quals no requereix cap maquinari poden contribuir a fonamentar la naturalesa tècnica de la reclamació;
4. si l’activitat de programació informàtica comporta necessàriament consideracions tècniques. I, si la resposta és afirmativa, es pot concloure que tots els elements derivats de l'activitat de programació contribueixen al caràcter 139 Referència segons l'article 112 (1), lletra. b) EPC, al president de la Sala de Recurs Ampliada, EPA GD 3, 24 d'octubre de 2008 ^[13] . I si, per contra, encara és necessari per a aquest propòsit que produeixin un efecte tècnic addicional, un cop executat el programa.

Els temes que s'esmenten recentment tenen com a objectiu verificar la superació efectiva de l' anomenat enfocament de contribució per part de les cambres de l'OEB.

El primer punt posa de manifest com, a la llum de la jurisprudència més recent, que postula la necessitat de reclamar a la sol·licitud de patent un element de maquinari a partir del qual derivar el caràcter tècnic de la invenció, la possibilitat de reclamar la invenció en forma de producte de si mateix, o fins i tot desat en un dispositiu de memòria portàtil.

El segon i el tercer punt es pregunten si la simple menció d’un dispositiu programable és suficient per donar tecnicitat a la invenció, o si és necessari demostrar l’existència d’un altre efecte tècnic i si aquesta contribució, que s’anomenarà tècnica, hauria de provocar una alteració tangible d'una entitat física al món real.

Finalment, el punt 4 fa referència a la qüestió principal sobre la patentabilitat de les invencions de mètodes CII i Ebusiness ^[14] , és a dir, si la mera activitat de programació, entesa com una activitat intel·lectual associada a la formulació i desenvolupament de programes d’ordinador, és tècnica o no. activitat tècnica. Com assenyala el president de l'OEB, una resposta afirmativa a aquesta pregunta implicaria que qualsevol reclamació que contingués una referència a aquesta activitat conferiria un caràcter tècnic a la invenció, sense la necessitat de més investigacions. Aquesta situació d’incertesa jurídica podria distanciar les empreses europees de l’instrument de patent i, en conseqüència, perjudicar el progrés tecnològic que considera els drets de propietat industrial com el principal instrument d’incentiu per a la innovació.

Llicències

Tipus de llicències lliures

Les llicències poden ser copyleft , a diferència del copyright , o no. Les llicències lliures no pretenen garantir els beneficis del desenvolupador o de les cases de programari, sinó la disponibilitat, per a la comunitat d'usuaris, de programari que es pot modificar i utilitzar com a part d'altres aplicacions. La idea darrere de les garanties que ofereixen aquestes llicències, en particular les més "restrictives", es basa en els ideals ètics proposats per la filosofia del programari lliure i, per tant, afavoreixen l'intercanvi.

Hi ha un gran nombre de llicències de programari lliure, però les més utilitzades

Els tipus de llicències lliures:

Copyleft fort

Són llicències que contenen clàusules copyleft que amplien els seus efectes a totes les obres derivades, cosa que significa que el primer creador de les obres té el major nombre de drets. La "herència" d' un copyleft fort fa, per tant, impossible derivar-ne programari propietari, encara que només sigui un codi parcialment tancat, ja que imposa l'aplicació de la llicència i les seves clàusules a tot el programari derivat.

La llicència de programari lliure més coneguda (utilitzada per aproximadament el 30% dels projectes de programari lliure) que utilitza copyleft fort és la Llicència Pública General GNU . La llicència Strong també és una llicència de disseny científic que es pot aplicar a art, música, fotografia esportiva i vídeo.

Copyleft feble

Es refereix a la llicència en què no totes les obres derivades hereten la llicència copyleft , sovint en funció de com es derivin. Circumscriuen l’abast de la clàusula copyleft en major o menor mesura, permetent així aplicar diferents llicències a algunes obres derivades. El criteri utilitzat preveu la imposició de l’aplicació de la mateixa llicència no al programari que preveu l’ús mitjançant enllaços, sinó només a les versions modificades.

Les llicències de copyleft febles s’utilitzen principalment per a biblioteques de programari en permetre enllaços a altres biblioteques ( GNU Lesser General Public License i Mozilla Public License ).

Copyleft al núvol

Es tracta de llicències que requereixen que el codi font del programa estigui disponible per als usuaris que l’utilitzen remotament mitjançant la connexió al servidor on s’explica el programari com a servei ( GNU Affero General Public License i European Union Public License ).

No copyleft

L'autor de programari lliure sense copyleft dóna permís per redistribuir i modificar el programa, i també per afegir-hi restriccions addicionals.

Si un programa és gratuït, però no té copyleft , és possible que algunes còpies o versions modificades no siguin gratuïtes. Una empresa de programari pot compilar el programa, amb o sense modificacions, i distribuir el fitxer executable com a producte de programari propietari.

Algunes de les llicències FOSS més populars són:

• La llicència GPL és una llicència copyleft que s’ha renovat 3 vegades: 1989,1991,2007. La tercera versió, GPL3, té acords de convivència, resol el problema de les mesures de protecció i intenta resoldre problemes de compatibilitat (ja que preveu expressament la compatibilitat amb algunes llicències de programari lliure incompatibles amb GPL2). També proporciona noves formes de distribució del codi font i té aspectes tècnics com transmetre, que "tradueix" la forma en què està escrit en el sistema legal dels EUA (en què es van crear).
• La llicència LGPL és una llicència de copyleft feble que permet enllaçar dinàmicament a una biblioteca distribuïda sota la llicència LGPL . En el cas que tingueu programari propietari que vulgui utilitzar programari distribuït amb la llicència LGPL , no hi haurà cap prohibició que permeti l'intercanvi d'informació fàcilment.
• La llicència AGPL és una llicència de copyleft al núvol, és a dir, fins i tot aquells que utilitzen un programa distribuït amb copyleft al núvol de manera remota tenen dret a accedir al codi font del programa.
• La llicència pública Mozilla (MPL) és una llicència copyleft feble que conté una clàusula de llicència de patents i dissolució de represàlia.

• La llicència Apache . Llicència pública creada per la fundació Apache. La versione corrente è la licenza Apache 2.0. È una licenza permissiva non copyleft che consente la sub-licenza e di riutilizzarla con applicazioni proprietarie. Software ben noti come il server Apache HTTP, il sistema operativo Android o Twitter, sono concessi in licenza con la licenza Apache.
• La licenza del MIT . Il Massachusetts Institute of technology licence è una delle più famose licenze permissive non copyleft , consente la sub-licenza e consente la creazione di applicazioni commerciali. È anche noto come licenza Expat o licenza X11.
• La licenza BSD . Le licenze di Berkley Software Distribution sono una licenza permissiva senza permesso d'autore, nota tra le licenze no copyleft. Sono disponibili alcune versioni modificate senza “clausola pubblicitaria” ritenuta incompatibile con la definizione di software libero.
• La EUPL (European Union Public License) è una licenza particolare in quanto è stata creata dalla commissione europea. È disponibile in tutte le lingue dell' EU ed è una delle poche licenze di software libero scritta pensando al nostro sistema giuridico, europeo e non statunitense. È una licenza cloud copyleft ed ha una clausola di compatibilità molto ampia.

Tipi di licenze brevettuali

Le licenze libere gestiscono anche i profili brevettuali.

• Licenza espressa. La licenza espressa consiste nella concessione esplicita di tutti i diritti brevettuali che l'ideatore del software detiene. La licenza GPL3 prevede l'utilizzo di questo tipo di licenza brevettuale.
• Licenza implicita. La licenza implicita consiste nella concessione implicita dei diritti brevettuali.
• Scioglimento per rappresaglia. Lo scioglimento per rappresaglia è una clausola che può essere inserita nelle licenze libere. Prevede la revoca di esse nel caso in cui un utente faccia valere dei diritti brevettuali. La licenza MIT e la Mozilla Public License prevedono una clausola di scioglimento per rappresaglia.
• Accordi di co-desistenza. Gli accordi di co-desistenza sono degli accordi stipulati tra soggetti che prevedono la distribuzione di software libero esclusivamente tra loro. Alcune licenze, come la GPL3, prevedono l'inserimento di clausole che comportano per l'utente l'impegno ad astenersi dal partecipare ad accordi di co-desistenza.

Licenze d'uso libere

Lo stesso argomento in dettaglio: Licenza (informatica) e Licenza libera .

Le singole voci sono elencate nella Categoria:Licenze di software libero

La maggior parte del software libero è distribuito con queste licenze:

• GNU General Public License (GNU GPL), pubblicata in 3 versioni, l'ultima delle quali è la GPLv3, che permette la collaborazione tra software con licenze diverse, come Apache o Mozilla Public License .Si tratta di una licenza di tipo "copyleft" in cui non sono previsti accordi di co-desistenza e sono presenti regole anti-misure tecnologiche di protezione.
• GNU Lesser General Public License (GNU LGPL)
• Affero General Public License (GNU AGPL), licenza molto simile alla GPL, ma con una sezione aggiuntiva che si riferisce all'utilizzo del software su rete di calcolatori; tale sezione richiede che il codice sorgente, se modificato, sia reso disponibile a chiunque utilizzi l'opera sulla rete.
• Licenze BSD (licenza originale, licenza modificata e licenza semplificata)
• Mozilla Public License , licenza weak copyleft .
• Licenza MIT/Expat
• Licenza Apache , licenza "no copyleft". È obbligatorio accompagnare il programma con il testo della licenza.
• Eclipse Public License (EPL)
• European Union Public Licence (EUPL). È stata creata dalla Commissione Europea, è disponibile in diverse lingue ed è pensata rispettando il diritto d'autore Europeo. È la prima licenza copyleft in Europa .

Buona parte del software libero viene distribuito con la licenza GNU GPL , scritta da Richard Stallman e Eben Moglen per garantire legalmente a tutti gli utenti le quattro libertà fondamentali. Dal punto di vista dello sviluppo software, la licenza GPL viene considerata una delle più restrittive, poiché impone che necessariamente ogni prodotto software derivato - ovvero, che modifica o usa codice sotto GPL - venga a sua volta distribuito con la stessa licenza. Anche MediaWiki , il software usato per Wikipedia , è distribuito con licenza GPL, in particolare con la GNU Free Documentation License . ^[15]

La GNU LGPL , simile ma meno restrittiva rispetto alla precedente, permette di utilizzare il codice anche in software proprietario, purché le parti coperte da LGPL - anche se modificate - vengano comunque distribuite sotto la medesima licenza. In genere è utilizzata per librerie software . Non tutte le licenze ritenute libere sono compatibili tra di loro, cioè in alcuni casi non è possibile prendere due sorgenti con due licenze libere ed unirle per ottenere un prodotto unico. Questo avviene quando non esista e non sia possibile creare una licenza che possa soddisfare i requisiti delle licenze originali.

Ad esempio la licenza BSD originale, pur essendo considerata licenza di software libero, è incompatibile con la GPL; ^[16] per ovviare al problema è stato necessario creare una "licenza BSD modificata" compatibile con la GPL. Un'altra licenza degna di nota è la licenza Apache , stilata dalla Apache Software Foundation ; la versione 2 di questa licenza è compatibile con la GPL versione 3 ma non con la GPL versione 2. ^[17] L'Apache License considera un prodotto derivato alla stregua della LGPL, ma è più liberale nella concessione delle proprietà intellettuali.

Le varie licenze libere possono contenere ulteriori limitazioni per alcune situazioni particolari; per esempio la GPL prevede che si possa esplicitamente vietare l'uso del software nelle nazioni dove tale licenza non è valida o dove dei brevetti software impediscono la distribuzione di tale software. Le licenze d'uso non vietano in genere di vendere software libero e non limitano il loro prezzo di vendita.

Criteri licenze utilizzate per la distribuzione di software (OSI - FSF)

La Open Source Initiative (OSI) e la Free Software Foundation (FSF) hanno valutato con determinati criteri le licenze utilizzate per la distribuzione di software. Nonostante ciò, non tutte le licenze, persino quelle approvate dalla OSI, vengono considerate libere (free) dalla FSF, che invece considera libere e compatibili con la GPL alcune licenze non approvate dalla OSI. Questa differenza è influenzata da un differente modus operandi: le licenze vengono approvate dalla OSI dietro richiesta di chi le ha scritte, mentre la FSF ha fornito il proprio giudizio spontaneamente, per fare chiarezza riguardo alla compatibilità con la GPL e per ribadire il proprio concetto di "libero".

Un approfondimento riguardo alle specifiche licenze è consultabile sulla pagina relativa alla Comparazione di licenze di software libero in cui appare un elenco delle licenze approvate dalla OSI o giudicate free dalla FSF.

Regole sulla produzione dei pacchetti e sulla distribuzione

Vengono accettate regole su come pacchettizzare una versione modificata, purché non limitino in modo significativo la libertà di distribuire versioni modificate, o di produrre versioni modificate per uso interno. Quindi è accettabile, ad esempio, che la licenza vi obblighi a cambiare il nome della versione modificata, togliere un logo, ecc. Regole che richiedano di distribuire il codice sorgente agli utenti delle versioni che avete pubblicamente distribuito sono accettabili.

Una questione particolare è quando una licenza richiede di cambiare il nome con cui il programma sarà chiamato da altri programmi. Questo impedisce di rilasciare la versione modificata in modo che possa sostituire l'originale quando chiamata dagli altri programmi. Questo tipo di richiesta è accettabile solo se c'è una funzionalità di " aliasing ", cioè una funzionalità che permetta di specificare il nome originario del programma come alias della versione modificata. ^[7]

Rispetto degli obblighi imposti dalle licenze di software libero ^[18]

Per non incorrere alla violazione degli obblighi imposti dalle licenze di software libero, è utile porre attenzioni ad alcuni aspetti:

• adattare la contrattualistica con i fornitori di software per responsabilizzarli al rispetto degli obblighi imposti dalle licenze di software libero;
• prevedere che gli sviluppatori interni si dotino (ed utilizzino in modo corretto) strumenti di controllo di versione del software sviluppato;
• adottare procedure e strumenti idonei a documentare quale software libero sarà distribuito e secondo quali licenze di software libero;
• individuare i soggetti responsabili del rispetto degli obblighi imposti dalle licenze di software libero;
• prevedere che, prima della sua distribuzione, il software acquisito da terzi e quello sviluppato internamente sia controllato dai responsabili individuati.

Spesso può risultare utile fare utilizzo di alcuni strumenti di analisi software in grado di acquisire automaticamente indicazioni sulle licenze ed informative di diritto d'autore del software che si riusa e si distribuisce, in modo da esaminare tutte le caratteristiche ei vincoli.

Obblighi degli utenti del software libero

Le licenze di software libero impongono una serie di obblighi a chi distribuisce il software in versione originale o modificata:

• rendere disponibile il software anche in formato sorgente (per es., la GPL e la MPL);
• includere informazioni sull'installazione del software (per es., la GPL e la EPL);
• se si modifica il software, rendere disponibile anche la versione originale (per es. la MPL e la GPL);
• non imporre all'utente ulteriori obblighi che limitino l'ulteriore distribuzione del software (per es. la GPL e la MPL);
• manlevare i contributori del software da eventuali danni conseguenti alla distribuzione di prodotti che includono il software stesso (per es., la EPL). ^[19]

Il concetto di software libero non è legato esclusivamente all'ambito informatico, infatti anche i distributori di prodotti industriali che includono componenti in software libero (basti pensare a qualsiasi oggetto, veicolo o elettrodomestico che implementi un accessorio informatico) sono tenuti a rispettare suddetti obblighi.

Confronto con software proprietario

Sicurezza e affidabilità

C'è un grande dibattito riguardo alla sicurezza del software libero rispetto ad un software proprietario .

Per taluni, sostenitori della sicurezza tramite segretezza , il software libero sarebbe meno sicuro proprio perché il codice sorgente accessibile e migliorabile da tutti rende più facile trovare bug e punti deboli e riduce la segretezza. Secondo Richard Stallman però l'accesso degli utenti al codice sorgente rende più difficile il rilascio di un software con bug oppure spyware rispetto ad un software proprietario : dal suo punto di vista, infatti, lo sviluppatore di un codice di fatto non visibile dagli utenti si trova in condizione di potere su di essi, favorita da malware che le aziende stesse possono inserire all'interno dei propri programmi. ^[20]

Per questo motivo, vari progetti di software libero rifiutano i blob binari all'interno dei kernel ovvero driver proprietari di hardware le cui case produttrici non hanno rilasciato il codice sorgente . Non essendo noti i Codici sorgente , essi possono contenere bug e minare così la stabilità e la sicurezza del sistema. Alcune distribuzioni tra le prime attive in tal senso furono OpenBSD e gNewSense . Il progetto venne subito accolto e supportato dalla Free Software Foundation che stimolò la nascita del kernel Linux-libre .

Vantaggi

A prescindere dalle implicazioni sociali, secondo i suoi sostenitori il software libero presenta numerosi vantaggi rispetto al software proprietario. ^[21]

• Essendo possibile modificare liberamente il software, è possibile personalizzarlo ed adattarlo alle proprie esigenze.
• Il codice sorgente è sottoposto ad una revisione da parte di moltissime persone, pertanto è più difficile che contenga bug e malfunzionamenti. In ogni caso, è sempre possibile per chiunque tenere un indice pubblico dei problemi, in modo che gli utenti li conoscano.
• Se viene scoperto un baco o una falla di sicurezza , la sua correzione di solito è molto rapida. ^[22]
• Essendo il sorgente liberamente consultabile, è molto difficile inserire intenzionalmente nel software backdoor , trojan o spyware senza che questi vengano prontamente scoperti ed eliminati, come invece è accaduto per alcune applicazioni commerciali (ad esempio il caso del database Firebird della Borland che conteneva una backdoor scoperta quando di tale software sono stati pubblicati i sorgenti).
• Non potendo esistere formati segreti, è molto più facile costruire software interoperabile, anche se resta la necessità di documentazione ecc. perché un formato possa dirsi un formato aperto .
• Permettere a chiunque di modificare i sorgenti garantisce che ogni nuova funzionalità o copertura di un bug possa essere proposta da chiunque e immediatamente applicata dagli sviluppatori. Questo permette di avere rapidamente a disposizione un software che rispetta le esigenze di chi ha richiesto le modifiche in caso di necessità. ^[22]
• Il software libero consente la collaborazione di molteplici enti (pubblici o privati) per lo sviluppo di una soluzione che soddisfi un'ampia gamma di esigenze.
• La complessità e le dimensioni di alcune applicazioni di software libero (ad esempio, dei sistemi operativi) è tale che è necessario il supporto commerciale di un'azienda; il software libero si presta a creare nuove opportunità di business nel campo della formazione e del supporto, oltre che della eventuale personalizzazione del software.
• Collaborando con sviluppatori volontari e utilizzando il lavoro della comunità, anche le piccole e medie imprese sono in grado di sviluppare e vendere prodotti di alta qualità, senza dover ampliare il loro organico.
• Applicazione potenzialmente benefica all'economia nazionale per diversi fattori: sviluppo di competenze sul territorio; maggior competitività; indipendenza tecnologica; bilancia dei pagamenti; riduzione del divario digitale.
• L'utente può generalmente entrare a conoscenza delle features del software senza doversi preoccupare di investimenti o limitazioni di alcun genere.

Critiche

Secondo alcuni il software libero avrebbe delle limitazioni e degli svantaggi rispetto al software proprietario, specialmente nei casi in cui sia frutto di un lavoro volontario:

• lo sviluppo del software libero sarebbe più lento rispetto al software proprietario; tesi espressa da Bill Gates nella sua lettera aperta ai programmatori dilettanti ^[23] . Bill Gates ha inoltre particolarmente criticato la GPL definita come licenza "virale" e non economicamente sostenibile ^[24] .
• alcune tipologie di software, soprattutto di nicchia, non sarebbero disponibili come software libero; infatti il software di nicchia non avrebbe abbastanza utenti per la creazione di una comunità che supporti lo sviluppo del software.
• lo sviluppo del software libero avrebbe una struttura anarchica, che porta a risultati incoerenti e ad una mancanza di uniformità e consistenza ^[25] .
• nonostante il codice sorgente sia liberamente disponibile, non tutti sono in grado di apportarvi modifiche ^[26] .
• La diffusione di un software libero creato in risposta alla presenza di un software a pagamento di successo, potrebbe arrecare gravi conseguenze finanziarie ai creatori del software a pagamento.

Aspetti filosofici e sociali

Nel software libero il significato della parola libero ha un'accezione particolare. Si è già sottolineato che la libertà del software libero non è incondizionata, perché è soggetta ai precisi vincoli della licenza d'uso, come qualsiasi altra licenza d'uso, solo che in questo caso l'autore si "espropria" di alcuni diritti per cederli agli utenti. Questi vincoli sono studiati in maniera tale da favorire il tipo di libertà cosiddetta copyleft , un metodo generico per rendere un programma (o altro lavoro) libero ed imporre che tutte le modifiche e versioni estese del programma siano anch'esse software libero, e hanno come obiettivo la condivisione del sapere . Non a caso esso fonda le sue radici in un contesto accademico che, prima delle limitazioni sulla pubblicazione della ricerca, vantava una comunità che era essa stessa motore del progresso dei singoli, proprio grazie alla condivisione, motivo per il cui Stallman non scende fin da subito a compromessi con il software proprietario, per lui negazione di questo fondamento. ^[27]

Pertanto il software libero parte da considerazione sociali e per molti aspetti è una forma di filosofia .

Le implicazioni sociali del software libero sono notevoli. La condivisione del sapere non permette a un gruppo ristretto di persone di sfruttare la conoscenza (in questo caso tecnologica) per acquisire una posizione di potere. Inoltre, è promossa la cooperazione delle persone, che tendono naturalmente ad organizzarsi in comunità , cioè in gruppi animati da un interesse comune.

Il modello del software libero si è naturalmente esteso ad altri campi del sapere. Chi crede nel modello copyleft pensa che questo possa essere applicato ad esempio alla musica o alla divulgazione. L'esempio più riuscito di applicazione di questo modello ad un campo differente dal software è oggi Wikipedia, che promuove la condivisione del sapere e la formazione di una comunità.

Il caso di software libero può essere visto semplicemente come uno strumento che da più possibilità di manifestare liberamente il proprio pensiero e garantisce una società pluralista: c'è molta più libertà nell'accedere all'informazione e nel divulgarla.

Differenti correnti di pensiero

Tra i sostenitori del software libero, e più in generale del copyleft, vi sono diverse correnti di pensiero, che spaziano da una visione radicale ad una più moderata. La visione più radicale tende ad un modello che si spinge molto oltre a quello del software libero, arrivando in alcuni casi ad auspicare una completa abolizione del software proprietario , considerato una limitazione inaccettabile della libertà e dei diritti umani . Questa ideologia è stata, erroneamente o almeno impropriamente, paragonata a correnti politiche quali il comunismo , sebbene solitamente i sostenitori del software libero non entrino in questioni politiche.

Chi è su posizioni più moderate considera il software libero un ideale a cui tendere, non negando la possibilità di esistere al software proprietario e più in generale allo sfruttamento commerciale del diritto d'autore, sfruttamento che può essere fatto anche usando software libero, come dimostrano vari casi di successo (es: MySQL ).

La licenza LGPL è stata concepita per permettere una certa integrazione tra software libero e software non libero. C'è chi ritiene inopportuno un suo utilizzo perché permette l'integrazione, sotto determinate condizioni, di software libero da parte di software non libero; ^[28] tuttavia ogni autore di software può decidere liberamente che licenza scegliere e quindi sotto quali condizioni permettere l'uso del proprio lavoro.

Diffusione in altri campi

Le singole voci sono elencate nella Categoria:Licenze di contenuto libero

L'approccio della libertà del software e della collaborazione si è diffusa in altri ambiti produttivi come quella della creazione di contenuti. Un esempio è ladefinizione di opera culturale libera , che definisce i progetti a contenuto libero , come Wikipedia oppure pubblicazioni open data / open access , termini utilizzati rispettivamente per dati e per pubblicazione di articoli accademici fruibili liberamente.

Utilizzo

Applicazioni commerciali

Lo stesso argomento in dettaglio: Software commerciale .

Il software libero non deve necessariamente essere sviluppato a titolo gratuito oa fondo perduto. Purché si rispettino i vincoli della licenza d'uso, è possibile vendere software libero; all'interno dei documenti del progetto GNU, Stallman incoraggia la vendita di software libero. Stando alla GPL, però, il primo che compra un software libero ha il diritto di redistribuirlo gratis, è quello che succede ad esempio con REHL , CentOS , Suse , Canonical , ma semmai su servizi e assistenza. Il modello di business è quindi basato sul lavoro e non su licenze parassitarie.

Vi sono inoltre alcune aziende che adottano il modello di sviluppo del software libero per i propri prodotti commerciali. Il ritorno economico in questo caso può derivare dalla fornitura di assistenza e di know-how. Un caso diverso è quello di alcuni esempi di software che vengono pubblicati con un sistema di "licenze multiple". In pratica lo stesso software viene licenziato sia come proprietario, sia come software libero. La versione libera talvolta dispone di meno funzionalità, o è limitata ad un numero ristretto di piattaforme. Esempi celebri di software a doppia licenza sono il database MySQL , di cui esiste una versione "Pro Certified Server" a pagamento e una versione "Community Edition" pubblicata con licenza GPL, e la libreria Qt ^[29] .

Vi sono poi aziende che sono strutturate integralmente per la vendita e l'assistenza di un determinato software libero: esempi classici sono alcune distribuzioni di GNU/Linux , come Red Hat o SUSE. Queste aziende utilizzano come base il software sviluppato dalla comunità, aggiungendo una serie di tool di configurazione o sviluppo, curando gli aspetti più tecnici e dando agli utenti finali un'assistenza mirata. Sfruttando le caratteristiche della licenza BSD , alcune aziende preferiscono invece partire da software libero per sviluppare un prodotto non libero. Per esempio il sistema operativo proprietario Microsoft Windows implementava, fino alla versione NT 4.0 , lo stack di rete utilizzando codice sotto licenza BSD.

Impiego nella pubblica amministrazione

Lo stesso argomento in dettaglio: Adozioni di software libero .

È largamente riconosciuto che per la pubblica amministrazione è preferibile usare software libero, a meno di specifici fattori che lo rendano impossibile o estremamente costoso per la specifica applicazione. ^{[30] [31]} Questo consenso si riflette, soprattutto dagli anni 2000, in numerose norme quali ilCodice dell'amministrazione digitale in Italia, le linee guida dell' Unione europea e centinaia di iniziative pubbliche internazionali, di cui un numero crescente (soprattutto in America latina ) rende obbligatorio l'uso di software libero. ^[32]

Una sintesi dell'esperienza di 20 enti migrati al software libero ha mostrato che il software libero ha costi totali inferiori rispetto al software proprietario, posto che la migrazione sia ben pianificata e consideri tutti i costi del ciclo di vita del software ( TCO comprensivo di ricerca, acquisizione, integrazione, uso e uscita). ^[33]

Per incrementare la diffusione del software libero all'interno della pubblica amministrazione, una strategia comune è che un ente centrale acquisti un servizio di assistenza per tutti gli enti periferici, garantendo così un elevato livello di qualità del servizio a un costo minimo. ^[34]

Il settore pubblico può contribuire alla sicurezza del software libero per tutti i suoi utenti, come ha fatto l' Unione europea a partire dal 2014. ^[35]

Applicazioni famose

Su Internet sono disponibili svariate applicazioni e sistemi operativi liberi. Queste applicazioni sono generalmente scaricabili tramite un package manager . Free Software Directory è un popoloso catalogo di pacchetti di software libero.

Tra i sistemi operativi i più conosciuti includono le distribuzioni Linux ei sistemi *BSD . i software comunemente utilizzati ci sono il compilatore gcc , la libreria C standard glibc , il database MySQL e il web server Apache , l'editor di testo Emacs , l'editor di immagini GIMP , il sistema di finestre X Window System , la piattaforma di modellazione, animazione, rigging, compositing e rendering di immagini tridimensionali Blender e la suite LibreOffice .

Note

Bibliografia

• Simone Aliprandi, Apriti standard! Interoperabilità e formati aperti per l'innovazione tecnologica , Ledizioni/Copyleft-Italia.it, 2010. Disponibile anche su Wikimedia Commons a questo link
• Ippolita , Open non è Free, Comunità digitali tra etica hacker e mercato globale , Elèuthera , 2005, Milano (testo copyleft)
• AA. VV., Revolution OS. Voci dal codice libero . A cura di A.Mari, S. Romagnolo. Apogeo Editore, 2003. ISBN 88-503-2154-6
• Simone Aliprandi, Copyleft & opencontent - L'altra faccia del copyright , ed. PrimaOra, 2005
• Simone Aliprandi (a cura di), Compendio di libertà informatica e cultura open , PrimaOra/Copyleft-Italia.it, 2006, ISBN 88-901724-3-6 . URL consultato il 24 settembre 2011 (archiviato dall' url originale il 15 ottobre 2011) .
• (con Alessandro Gilioli), Arturo Di Corinto I nemici della rete , BUR-Biblioteca Universale Rizzoli, 2010 ISBN 978-88-17-04275-8
• Arturo Di Corinto , Revolution OS II. Software libero, proprietà intellettuale, cultura e politica . Apogeo, 2006, EAN: 9788850323272).
• Lawrence Lessig , Cultura libera. Un equilibrio fra anarchia e controllo, contro l'estremismo della proprietà intellettuale , Apogeo, 2005. ISBN 978-88-503-2250-3 .
• Lawrence Lessig, Il futuro delle idee . Feltrinelli, 2006. ISBN 978-88-07-17123-9 .
• Richard M. Stallman , Software libero pensiero libero - Volume primo , Viterbo, Stampa Alternativa , 2003. ISBN 978-88-7226-754-7 .
• Richard M. Stallman, Software libero pensiero libero - Volume secondo , Viterbo, Stampa Alternativa, 2004. ISBN 978-88-7226-786-8 .
• Giovanni Ziccardi , Libertà del codice e della cultura (Giuffrè, 2006).
• Gerardo Pastore, Democrazia In formazione . Una riflessione sui movimenti free software e open source , Erreci Edizioni, Anzi-Potenza 2009
• Nicola Asuni,Software Libero - Introduzione al Software Libero, LinuxDay CA, 2010
• Daniele Medri, Linux facile (copyleft)
• Daniele Giacomini, Appunti di informatica libera (copyleft)

Voci correlate

Altri progetti

• Wikisource contiene una pagina sul software libero
• Wikiquote contiene citazioni di o su software libero
• Wikinotizie contiene notizie di attualità su software libero
• Wikimedia Commons contiene immagini o altri file su software libero

Collegamenti esterni

• GNU.org .
• ( EN ) Free Software Foundation , su fsf.org .
• Free Software Foundation Europe , su fsfe.org .
• Definizione su linux.it , su linux.it .
• ( FR ) Storia del Software Libero , su web-libre.org .
• Guida al software libero per l'ufficio , su ufficioopen.it .
• Lezione sul Software Libero di Renzo Davoli
• Elenco di software libero , su linguistico.sourceforge.net .
• ( EN ) Elenco di software libero , su directory.fsf.org .
• Strong, weak and non-copyleft , su merjejaimke.wordpress.com.
• Le regole del software libero (di Marco Ciurcina) , su aliprandi.blogspot.com.
• Classificazione del Software Libero e non libero , su www.gnu.org.
• https://www.tuttocamere.it/files/studi/2009_12_Assonime.pdf
• NON COPYLEFT LICENSES , su fosslawyers.org .

Portale Diritto

Portale Informatica

Portale Software libero